Al inici d’aquest treball, tot
reflexionant entorn a un problema que fos significatiu per les persones, em
vaig adonar que podíem trobar-ne molts exemples. Al principi vaig buscar
d’utilitzar les TIC com a eina en l’àmbit de l’educació formal i tot i que la
proposta era interessant i a la docent amb la qual vaig contactar li va agradar
molt, vaig confondre l’objectiu del treball i vaig idear un primer disseny
emprant la pissarra digital com a estratègia per adquirir un aprenentatge. A
partir d’aquí, i d’acord amb el plantejament inicial, no vaig voler canviar el
tema de treball i va suposar realitzar un gran esforç per cercar possibles
problemes en els que pogués participar per a promoure un aprenentatge
significatiu. Finalment, després de parlar amb la docent col·laboradora, vaig
aconseguir identificar un problema que podia pal·liar; vaig reformular la
proposta i el resultat ja l’heu pogut llegir i visualitzar.
L’educació té un caràcter social i socialitzador a
través dels processos de desenvolupament i aprenentatge. L’educació és fonamental per a qualsevol individu i per aquesta raó, el
sistema educatiu ha de ser de qualitat. Aquest és un motiu pel que sempre m’ha
interessat treballar en aquest àmbit però també, per ajudar al individu a
adquirir un conjunt de coneixements i competències bàsiques, habilitats i
eines per viure en el món que ens
envolta. Les pràctiques educatives tenen un paper clau
en la construcció de les capacitats psicològiques de les persones ja que el
progrés d’aquestes capacitats es vinculen directament a l’aprenentatge de
determinades competències, sabers i instruments culturals; la funció fonamental
de l’escola des d’una perspectiva psicoeducativa és assegurar l’aprenentatge de
continguts culturals, necessaris pel desenvolupament de les persones i que no
poden aprendre suficientment o adequadament en altres contextos. D’aquí que les
finalitats i objectius de l’escola han de mantenir-se per tots els alumnes,
sense exclusions de cap tipus. Al treballar amb infants de 10 i 11 anys,
dos aspectes fonamentals que he après i
que no es poden obviar mai quan es treballa amb persones, principalment infants
i adolescents, és que l’acompanyament i la conversa, que permeten la interacció
amb l’altre, són imprescindibles per afavorir a la integració, adaptació,
desenvolupament i creixement.
Haig de
reconèixer que les expectatives vers aquests projecte no s’assemblen en res al
que he fet. Veure
com ets el professional que ha de donar resposta a una necessitat o a una
demanda és senzillament interessant com temorós. Planteges una proposta de
treball a partir dels coneixements que es tenen de la situació i context en el
qual es treballarà i es té en compte, s’accepta i es decideix portar a terme a
la vida real és gratificant. Aquest projecte és fruit d’un treball en equip ja
que s’ha comptat amb la col·laboració d’una docent de l’escola col·laboradora,
la CLIC i l’estudiant de psicopedagogia A.Camps,
per tal d’aplicar al context educatiu la proposta dissenyada de manera que m’he
sentit part de l’equip educatiu a pesar de no realitzar ni les pràctiques de la
llicenciatura ni de no treballar-hi com a professional però aportar el meu gra
de sorra a nivell social i educatiu és molt satisfactori. A més, he pogut
participar com a observadora en la presentació dels resultats dels alumnes. El
meu treball amb la docent per a treballar amb els alumnes ha estat d’orientar-la
en l’adquisició i desenvolupament de les capacitats i habilitats per a potenciar
l’autonomia dels subjectes com a mesura que contribueixi a la seva plena
integració. D’altra banda, considerar que l’aprenentatge ha estat significatiu
suposava un repte ja que es tractava de buscar què era important pels alumnes
d’aquesta edat i conèixer els seus problemes, interessos, dubtes, ... per a
motivar-los a adquirir nous coneixements. Això doncs, implicava indagar què
sabien ja que partint dels seus coneixements previs podia promoure l’aprenentatge
de nous conceptes i promoure un canvi conceptual a nivell cognitiu ja que la
integració de nous coneixements suposa modificar els esquemes mentals i
reorganitzar la informació apresa.
Realment ha estat una experiència molt
enriquidora, gratificant i educativa que m’ha permès augmentar en confiança a
nivell professional i alhora, ha despertat en mi més interès per treballar amb
infants i adolescents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada