Autoavaluació de l'activitat

Integrar l’adquisició de nous coneixements lligat a l’aprenentatge i maneig de noves eines és potenciar el desenvolupament i creixement del individu i tanmateix, preparar-lo per a la integració social i laboral ja que vivim en la societat de la informació i comunicació. Per això, considero que és important apropar les NTIC a l’àmbit educatiu i integrar-les en els processos educatius per tal de promoure nous aprenentatges i no només pel que fa a l’adquisició de continguts sinó també com a eines i estratègies en la gestió, organització, planificació,... de la intervenció educativa ja que les NTIC ofereixen un gran ventall d’opcions. I això no només ho he pogut experimentar al llarg de l’assignatura com a estudiant sinó també com a professional dissenyant i aplicant la meva proposta intervenció en un context real de l’educació formal. Aquesta experiència m’ha fet adonar del conjunt de coneixement que he adquirit ampliant el meu mapa mental que he pogut representar gràficament també a través d’un recurs, el cmpatools, el qual no havia utilitzat mai i és fàcil d’emprar i molt clar per a representar els conceptes i les relacions que s’estableixen entre ells. A més, el fet de compartir amb els companys les experiències, dubtes, treballs, a argumentar i justificar les propostes ... m’ha ajudat a familiaritzar-me més amb els conceptes i a enriquir-me de noves aportacions i plantejaments que donaven pas a la reflexió. Per això, he volgut introduir en la meva proposta d’intervenció algunes d’aquestes activitats tot i que adaptades a les característiques dels estudiants per tal de promoure també un aprenentatge significatiu en ells.

Si faig una ullada enrere, m’adono que les diferències són abismals al comparar el primer mapa conceptual elaborat en l’avaluació inicial 0 i ara; el salt qualitatiu i quantitatiu del conjunt de conceptes treballats i adquirits és increïble. A més, el fet de treballar de manera continuada mitjançant activitats d’aprenentatge fent-nos partícips als estudiants, en tot el procés, afavoreix positivament a la reestructuració dels conceptes emmagatzemats i la incorporació dels nous coneixements adoptant una visió més completa i global del paper de les NTIC aplicades a l’educació. Fins i tot, em fa certa vergonya el mapa conceptual que vaig presentar al inici i això, només és degut a què ara sóc conscient de tot el procés que he realitzat ja que a través de la reflexió i argumentació dels continguts apresos, m’adono del procés de construcció que he realitzat al llarg del semestre. Per exemple, en el situa’t de 0 a 10, veig que en algunes afirmacions no anava mal encaminada però quan es tracta de respondre entorn a la TE per exemple, tot eren hipòtesis perquè desconeixia la seva finalitat i funció i ara ho he pogut comprovar.

És evident que el nombre de conceptes ha augmentat i al finalitzar l’assignatura, tinc molts més coneixements entorn a les NTICEDU. No només he adquirit nous conceptes que permeten ampliar i reorganitzar els models mentals que havia construït entorn al tema sinó que a més, els he hagut d’aplicar per a poder realitzar les diverses activitats d’ensenyament i aprenentatge proposades, i per a això, la meva experiència prèvia en l’àmbit de l’educació formal com a estudiant i professional, m’ha ajudat a elaborar la proposta d’intervenció en l’activitat 2.3. Al inici, m’ha resultat certament complicat ja que buscava problemes emprant les NTIC com a eina i no com a recurs i m’he adonat, que ràpidament identificava situacions que podien potenciar l’aprenentatge significatiu de manera que, només es tractava de cercar quin era el recurs més idoni per treballar el problema identificat. Haig de reconèixer que desconeixia que existien diversitat de problemes com classifica Jonassen i tot i que tenia en compte els diversos elements que configuren un problema, no ho identificava amb cap concepte  cosa que ara ja li puc atribuir noms (estructuració, complexitat i especificitat).

Realment m’ha encantat poder dissenyar una proposta d’aquestes característiques i participar en el seu desenvolupament i avaluació; però és clar que sense el treball i seguiment d’aquesta matèria, no hagués estat capaç de dissenyar i aplicar aquesta proposta des d’una perspectiva de resolució de problemes. A més, el fet d’estudiar i treballar abans la Raonament Basat en Casos m’ha permès incloure-ho de manera implícita, dins l’activitat 2 posant en comú les diverses experiències viscudes dels alumnes i així conèixer estratègies d’afrontament, sensacions, emocions, etc. d’altres problemes de salut.

A mesura que desenvolupava el projecte m’adonava que calien fer canvis en la fitxa de disseny i aquesta evolució i diferència queda palesa si comparem la fitxa elaborada al inici i la posterior fitxa realitzada que es presenta a l’apartat 4 amb l’explicació de la implementació de les activitats i la seva posterior avaluació.

En definitiva, tot i que l’assignatura representava un repte per mi ja que no estic massa immersa en les NTIC, considero que he realitzat un gran esforç dedicant-me a conèixer, entendre i aplicar els coneixements adquirits, no només per a resoldre les activitats plantejades sinó també per la vida quotidiana.

Conclusions

Al inici d’aquest treball, tot reflexionant entorn a un problema que fos significatiu per les persones, em vaig adonar que podíem trobar-ne molts exemples. Al principi vaig buscar d’utilitzar les TIC com a eina en l’àmbit de l’educació formal i tot i que la proposta era interessant i a la docent amb la qual vaig contactar li va agradar molt, vaig confondre l’objectiu del treball i vaig idear un primer disseny emprant la pissarra digital com a estratègia per adquirir un aprenentatge. A partir d’aquí, i d’acord amb el plantejament inicial, no vaig voler canviar el tema de treball i va suposar realitzar un gran esforç per cercar possibles problemes en els que pogués participar per a promoure un aprenentatge significatiu. Finalment, després de parlar amb la docent col·laboradora, vaig aconseguir identificar un problema que podia pal·liar; vaig reformular la proposta i el resultat ja l’heu pogut llegir i visualitzar.

L’educació té un caràcter social i socialitzador a través dels processos de desenvolupament i aprenentatge. L’educació és fonamental per a qualsevol individu i per aquesta raó, el sistema educatiu ha de ser de qualitat. Aquest és un motiu pel que sempre m’ha interessat treballar en aquest àmbit però també, per ajudar al individu a adquirir un conjunt de coneixements i competències bàsiques, habilitats i eines  per viure en el món que ens envolta. Les pràctiques educatives tenen un paper clau en la construcció de les capacitats psicològiques de les persones ja que el progrés d’aquestes capacitats es vinculen directament a l’aprenentatge de determinades competències, sabers i instruments culturals; la funció fonamental de l’escola des d’una perspectiva psicoeducativa és assegurar l’aprenentatge de continguts culturals, necessaris pel desenvolupament de les persones i que no poden aprendre suficientment o adequadament en altres contextos. D’aquí que les finalitats i objectius de l’escola han de mantenir-se per tots els alumnes, sense exclusions de cap tipus. Al treballar amb infants de 10 i 11 anys, dos aspectes fonamentals que he après i que no es poden obviar mai quan es treballa amb persones, principalment infants i adolescents, és que l’acompanyament i la conversa, que permeten la interacció amb l’altre, són imprescindibles per afavorir a la integració, adaptació, desenvolupament i creixement.

Haig de reconèixer que les expectatives vers aquests projecte no s’assemblen en res al que he fet. Veure com ets el professional que ha de donar resposta a una necessitat o a una demanda és senzillament interessant com temorós. Planteges una proposta de treball a partir dels coneixements que es tenen de la situació i context en el qual es treballarà i es té en compte, s’accepta i es decideix portar a terme a la vida real és gratificant. Aquest projecte és fruit d’un treball en equip ja que s’ha comptat amb la col·laboració d’una docent de l’escola col·laboradora, la CLIC i l’estudiant de psicopedagogia A.Camps, per tal d’aplicar al context educatiu la proposta dissenyada de manera que m’he sentit part de l’equip educatiu a pesar de no realitzar ni les pràctiques de la llicenciatura ni de no treballar-hi com a professional però aportar el meu gra de sorra a nivell social i educatiu és molt satisfactori. A més, he pogut participar com a observadora en la presentació dels resultats dels alumnes. El meu treball amb la docent per a treballar amb els alumnes ha estat d’orientar-la en l’adquisició i desenvolupament de les capacitats i habilitats per a potenciar l’autonomia dels subjectes com a mesura que contribueixi a la seva plena integració. D’altra banda, considerar que l’aprenentatge ha estat significatiu suposava un repte ja que es tractava de buscar què era important pels alumnes d’aquesta edat i conèixer els seus problemes, interessos, dubtes, ... per a motivar-los a adquirir nous coneixements. Això doncs, implicava indagar què sabien ja que partint dels seus coneixements previs podia promoure l’aprenentatge de nous conceptes i promoure un canvi conceptual a nivell cognitiu ja que la integració de nous coneixements suposa modificar els esquemes mentals i reorganitzar la informació apresa.

Realment ha estat una experiència molt enriquidora, gratificant i educativa que m’ha permès augmentar en confiança a nivell professional i alhora, ha despertat en mi més interès per treballar amb infants i adolescents.

Avaluació tecnològica del disseny

Les noves tecnologies ja formen part del procés d’ensenyament i aprenentatge. El recurs tecnològic emprat, el power point, és adient per a començar a treballar amb infants de 10 i 11 anys. A aquesta edat, els alumnes tenen força contacte amb les noves tecnologies però no coneixen totes les seves aplicacions en el món educatiu; si bé les utilitzen per a cercar informació i comunicar-se a través dels blogs, xarxes socials, mòbils, ... vaig pensar que iniciar-los en altres recursos era una bona estratègia per a captivar el seu interès i atenció vers els conceptes que pretenia treballar, els problemes de salut i els hàbits saludables.

Segons la CLIC del centre, els alumnes d’aquesta edat havien treballat alguna vegada amb el power point però no el dominaven així que, vaig considerar que era un bon moment per a potenciar aquest recurs NTIC en l’àmbit educatiu, com a suport visual de les presentacions orals que havien de fer en l’última activitat d’aprenentatge.

El Power Point és un programa d’ordinador dissenyat per a fer presentacions i s’utilitza en altres àrees a més de l’educació, con en el cas dels negocis. Es caracteritza per presentar un text de manera esquemàtica facilitant així la comprensió dels continguts; és un instrument senzill, fàcil d’utilitzar, útil per a acompanyar presentacions orals i a més, s’hi poden incloure imatges, com han fet alguns alumnes. El fet d’acompanyar les seves explicacions amb un suport visual on queden palesos els trets més importants del treball, indica que els alumnes han après a seleccionar i estructurar la informació i és que a través d’aquest recurs, es facilita la transmissió d’informació en forma d’esquema, resumint les idees i conceptes més importants. A més, resulta ser molt atraient pels alumnes.

D’altra banda, considero que es podria millora l’activitat de fer el power point si s’hagués explicat als alumnes que aquest recurs és un suport visual pels oients i només una guia per l’emissor, ja que alguns estudiants es conformaven en llegir les transparències elaborades sense relacionar els continguts teòrics amb les pròpies  experiències o amb articles o notícies relacionats amb els temes del treball. Dos persones en canvi, van relacionar la situació personal que havien viscut amb els hàbits saludables obtenint així una bona valoració de tots els companys. A més, les seves argumentacions, tot i que eren poc elaborades, eren coherents amb el discurs teòric i els exemples que posaven de manifest. Els seus exemples personals foren: infecció d’orina amb 6 anys d’una de les alumnes i colesterol de l’àvia d’una de les altres. Tot i que alguns alumnes abusaven de la lectura del material elaborat i deixaven poc espai a l’argumentació i justificació i la docent havia de realitzar alguna pregunta per saber d’on havien obtingut la informació, perquè havien escollit treballar aquell tipus de problema de salut o perquè consideraven aquells aspectes anotats en la diapositiva com a hàbits saludables, considero que el recurs emprat ha estat adient per a representar els nous coneixements tot relacionant les seves experiències prèvies amb els nous continguts d’aprenentatge i a través de la presentació oral, s’apreciava el canvi conceptual dels alumnes, els quals justificaven els seus raonaments i aprenentatges.

Al dissenyar aquesta proposta d’intervenció, parlem d’introduir unes activitats d’aprenentatge en el context de l’educació formal i això comporta alhora, tenir en compte el concepte de competències bàsiques (CB); per això, m’agradaria esmentar breument que algunes de les claus per entendre què ens aporta la idea d’aprenentatge per al desenvolupament de competències són: la transversalitat de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal de l’alumnat que permet prendre consciència del propi procés d’aprenentatge; i considero que a través de les diverses activitats plantejades, s’assoleix aquest aspecte. Així doncs, les activitats dissenyades permeten treballar els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) plantejats i assolir les competències bàsiques que s’han presentat. Cal destacar que no ha resultat gens difícil introduir les activitats en l’horari escolar dels alumnes ja que s’ha fet ús de les hores d’educació física per a treballar. El fet de plantejar activitats lligades a les experiències dels alumnes facilita l’adquisició de nous continguts d’aprenentatge ja que els alumnes relacionen els nous conceptes amb els coneixements que ja tenien. També destacar que el poder compartir amb tot el grup les experiències viscudes a través de l’activitat 2, es pretén potenciar la cohesió grupal i sensibilitzar-nos entorn les diverses malalties i/o problemes que poden afectar la nostra salut; i arran d’aquí, potenciar el interès dels alumnes per conèixer quines són les conductes saludables. I per a fer-ho, es decideix emprar les NTIC ja que és una bona manera de motivar a l’alumnat i alhora, promoure l’autonomia personal a través de l’ús del power point.

És evident doncs que a partir d’activitats de construcció, si el subjecte participa activament en el seu aprenentatge, els coneixements que adquireix i treballa adopten major significació i rellevància si es relacionen amb aspectes de la vida quotidiana donant una funcionalitat a aquest nou aprenentatge; per exemple, en el cas treballat els alumnes havien de realitzar tasques com identificar, cercar, valorar i justificar les respostes per tal de resoldre la situació plantejada (quines són les conductes saludables i perquè són necessàries) i alhora justificar-ho i raonar-ho per tal d’avaluar el canvi conceptual que havien sofert en relació als coneixements previs i ajudar-los a fer-los conscients d’aquest canvi amb l’explicació i presentació oral del treball. Realment ha estat una intervenció adient per a facilitar l’aprenentatge significatiu a través de les NTIC aplicades a l’educació i adequada tenint en compte les característiques dels aprenents i el plantejament del problema inicial.

D’altra banda, considero que he sabut utilitzar els recursos (ordinador i projector com a tecnologia i aula com a espai propi del grup –classe) disponibles de l’escola i la metodologia escollida (treball individual, per parelles i de tot el grup) que potencia que l’alumne sigui partícip i actiu en el procés d’ensenyament i aprenentatge treballant a partir d’un problema real i alhora, promovent l’aprenentatge cooperatiu com a estratègia d’aprenentatge entre els companys fomentant alhora la cohesió del grup. A més, m'he adonat que no sempre s'afavoreix a l'aprenentatge significatiu en currículum escolar ja que sovint, es tendeix a la memorització de conceptes i poc a l'aprenentatge significatiu quan realment, no resulta tan complex pel docent elaborar una proposta significativa i funcional per l'alumne i per a ell, resulta molt més interessant i eficaç ja que pot aplicar els coneixements en situacions de la vida quotidiana de manera que el mateix subjecte li atorgarà major significació als continguts i mostrarà més interès per aprendre i participar.

Fonamentació psicopedagògica

És important entendre que el creixement de les habilitats perceptuals i les formes en què els éssers humans aprenen degut a que la percepció i l’aprenentatge, són processos cognitius fonamentals, és central pel desenvolupament humà. Per això, degut a les característiques que presenten els infants d’aquesta edat, es promou l’aprenentatge significatiu mitjançant la presentació dels continguts en forma d’imatges (representació visual) per acompanyar la informació teòrica i a través d’un recurs tecnològic com el power point, es dóna lloc a una progressiva renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge que es van estenent a tot el professorat, induint així cap a una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d'ensenyament, incrementant la motivació dels estudiants, revitalitzant l'autoestima professional dels professors i facilitant la consecució d'aprenentatges més significatius, en concordança amb la societat actual.

M’agradaria ressaltar l’estudi de Rieber (1995) que tracta de la “visualització com a estratègia cognitiva en la creativitat humana, en el descobriment i resolució de problemes, i recull alguns exemples històrics de descobriments científics basats en la visualització, això com exemples quotidians que revelen la seva utilitat en la resolució de problemes”. El seu estudi explica com les imatges visuals que tenen relació amb el missatge verbal que es dóna, faciliten l’adquisició dels nous continguts. Per això, emprar el programa power point basat en diapositives que representen la informació de manera esquemàtica i senzilla i acompanyar-la d’altres imatges significatives, ajudarà a l’alumne a comprendre el missatge oral amb les explicacions tot facilitant l’aprenentatge dels continguts treballats i exposats.

Gràcies a les aportacions de la psicologia cognitiva i constructivista, l’aprenentatge es percep com un canvi en l’estructura cognitiva. Ambdues corrents han influenciat i són font de desenvolupament de la Tecnologia Educativa (TE) per la significació que donen al subjecte com a processador actiu de la informació. El camp d’aplicació de la TE és el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. La incorporació de les TIC en la formació i comunicació ha vingut marcada per la seva aparició en l’àmbit industrial i comercial i amb el pas del temps, s’han anat incorporant també en l’educació. Les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge adopten diverses funcions com: transmetre informació, motivar i atraure l’atenció, estructurar la realitat, facilitar el record de la informació, oferir feedback, substituït la realitat, controlar el currículum oficial, simular la realitat, trencar les variables espaciotemporals i facilitar la comunicació. Per tant, podem concebre les TIC com a instruments que permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i expressar els nostres coneixements i possibiliten l’expansió de les funcions i habilitats cognitives.

Solé i Coll (1994): Aprenem quan som capaços d'elaborar una representació personal sobre l'objecte, la realitat o el contingut que pretenem aprendre. Aquesta elaboració implica aproximar-nos a l'objecte de manera activa, des de les experiències, els interessos i els coneixements previs que posseïm, i d'aquí deriva el paper actiu tant del professor com de l'alumne. Suposa construir un significat personal i propi de la nova realitat, en un procés d'integració i no d'acumulació. Aquesta aportació reforça el que s’entén per aprenentatge significatiu, concepte introduït per D. Ausubel i s’emmarca dins la concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge. D’acord amb el plantejament d’Ausubel, els requisits per produir un aprenentatge significatiu són:

1. El contingut d’aprenentatge ha de tenir significativitat lògica (coherència i estructuració).
2. El contingut ha de tenir significativitat psicològica (possibilitat d’encaixar en l’estructura mental de l’alumne).
3. L’alumne ha d’estar motivat per aprendre.

El constructivisme parteix dels següents supòsits segons Jonassen (1999):

§ El coneixement es construeix.

§ La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment.

§ Així doncs, hi ha múltiples perspectives del món.

§ El coneixement es construeix partint de les interaccions amb el medi ambient.

§ Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexar en contextos rellevants.

§ Per consegüent, el coneixement no es pot transmetre.

§ La construcció del coneixement s’estimula per necessitat o desig de saber.

§ El significat es negocia de forma social.

§ El significat i el pensament es distribueix entre la cultura i la comunitat en que vivim i les eines que utilitzem.

§ No tot el significat es crea de la mateixa manera.

Arran d’aquí, si s’accepten aquests supòsits, podem extreure els principis d’un aprenentatge significatiu :

§ Actiu: l’alumne es compromet a participar en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

§ Constructiu: l’alumne adapta les noves idees al coneixement previ per donar-li sentit i significativitat.

§ Col·laboratiu: els estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i construcció del coneixement.

§ Intencional: l’alumne pretén aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.

§ Conversacional: aprendre és un procés social tant a l’escola com fora d’ella.

§ Contextualitzat: les activitats d’aprenentatge estan situades en tasques del món real a través d’un entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema.

§ Reflexiu: els estudiants expressen el que han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats.

En el procés d’ensenyament i aprenentatge, cal tenir en compte el que l’alumne és capaç de fer i aprendre i en quin moment de desenvolupament es troba (com diria Piaget, en quin estadi operacional es situa) per tant, en el context d’educació formal s’ha de tenir en compte aquestes possibilitats en la selecció d’objectius i continguts així com, en el disseny i planificació d’activitats. Segons les aportacions de Piaget, els alumnes es troben en l’estadi d’operacions concretes (6 -12 anys), és a dir, tenen un pensament lògic sobre objectes concrets. Tanmateix, cal tenir present els coneixements previs que ha construït l’alumne ja que al iniciar un nou aprenentatge, ho fa a partir dels conceptes, representacions i coneixements que ha adquirit a través de la seva experiència, i utilitzarà com a instrument de lectura i representació, fet que condicionarà el resultat del seu aprenentatge. La importància de considerar els coneixements previs es té en compte en el disseny del mitjà; és a dir, de les NTIC; i és que la tecnologia, si s’empra de manera productiva pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudiants.

Les investigacions de la psicologia cognitiva es basen en l'aprenentatge humà i es fonamenten i inspiren en l'obra de Piaget. Cada individu aprèn interioritzant els estímuls captats però no els incorpora de forma passiva (com defensen els conductistes) sinó que els adapta al seus esquemes i estructures prèvies; és un procés d’incorporació de nous coneixements als ja existents, però no com una còpia de la realitat, sinó més aviat com una incorporació “pròpia” d’aquesta (acomodació). Aquest procés adaptatiu d’interacció dialèctica entre el subjecte i el medi es defineix com a procés d’equilibració. Els esquemes i estructures mentals als quals es fa referència no són rígids sinó flexibles, i es van modificant per a adaptar-se a una realitat que també canvia. Per això, en el disseny de la proposta d’intervenció, primerament s’ha proposat establir un punt de partida que són els coneixements dels quals disposen els alumnes a través de la tècnica de la pluja d’idees per fer més amena, interactiva, participativa i dinàmica l’activitat; i posteriorment, a través de la segona activitat, amb una redacció breu en què els alumnes escrivien alguna situació personal que havien viscut en relació a algun problema de salut, es tractava d’endinsar i familiaritzar-los amb el tema partint de les seves experiències prèvies facilitant així, a una major significativitat dels continguts. Tanmateix, aquest aprenentatge esdevé funcional ja que els coneixements adquirits li permetran a l’alumne afrontar problemes o situacions futures similars.

D’altra banda, cal diferenciar el que l’alumne és capaç de fer sol i amb ajuda i per això, ens basem en la teoria de la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) que comenta Vygotsky per explicar-ho. Es tracta doncs de potenciar al màxim el desenvolupament de l’alumne i per això, el mestre ha de guiar i ajudar al infant a progressar per a què posteriorment, ell pugui aprendre sol. Aquesta proposta implica un procés d’ajuda en l’activitat constructiva que realitza la persona a través de la interacció i mediació social. Per tant, per a potenciar un aprenentatge significatiu és necessari relacionar els nous continguts i conceptes que es presenten amb els coneixements que té assimilats l’alumne. Arran d’aquí, considero que els activitats plantejades afavoreixen positivament a l‘aprenentatge significatiu ja que la combinació de les activitats dissenyades i la teoria conceptual donada pel docent no demanen a l’alumne que realitzi una activitat memorística o un aprenentatge repetitiu sinó que a partir de les seves experiències i conceptes, l’alumne va ampliant els seus coneixements tot relacionant-los amb els que ja ha integrat en els seus esquemes mentals que representen la realitat que percep; i alhora, es potencia l’autonomia dels subjectes a través de la seva participació en l’ús de les NTIC.

Tots aquests conceptes són idees bàsiques que planteja la concepció constructivista que pretén explicar el procés de construcció progressiva com a resultat de l’activitat en relació al context.

Cal ressaltar també que, des de diferents disciplines s’emfatitza el paper actiu de la persona en la construcció del coneixement i en el seu desenvolupament. Els processos de desenvolupament personal es caracteritzen per ser continus al llarg de la vida, longitudinals, interactius i socioculturals però, el resultat del procés de desenvolupament global de la persona és dinàmic. Des de la psicologia dinàmica i la social es parla de construccionisme com la manera en què el subjecte comprèn el món social on viu i actua en ell i sobre ell; per això, el tema escollit és ideal per a treballar amb els alumnes ja que implica que els subjectes investiguin en els problemes de salut que poden afectar a les persones i quins són els hàbits saludables que afavoreixen al desenvolupament i creixement personal així com, de quina manera pot combatre i/o evitar possibles malalties.

El jove adolescent es troba en un moment en què busca la identitat, és a dir, l’autoconeixement i l’autorepresentació que conformen el jo, per aquest motiu l’acompanyament a l’alumne és fonamental. S’ocupa de la construcció de l’autoconcepte i l’autoestima, de la identitat sexual i del gènere, de la definició d’un sistema de valors personals i dels interessos professionals. Durant aquest procés de creixement, es produeixen experiències amb figures significatives com la família i els amics principalment, però l’escola n’és l’escenari més representatiu. Per aquest motiu, s’ha decidit treballar en l’àmbit de l’educació formal.

Estudis vinculats a l’esmentada concepció (Onrubia, 1992), han identificat dos tipus de mecanismes d’influència educativa a partir de l’anàlisi de la interactivitat (Coll et al., 1992): la construcció de sistemes de significats compartits i el traspàs progressiu del control i responsabilitat del docent vers l’aprenent. El concepte d’ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al seu entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre l’adult i el infant de manera que, l’adult assumeix més grau de control en l’activitat conjunta mentre que l’alumne participa activament en el procés. En aquest procés de construcció doncs, es dóna interacció entre el docent, l’alumne i les activitats d’aprenentatge/continguts que podem identificar com a elements bàsics que conformen el Triangle interactiu citat per aquesta concepció.

El constructivisme educatiu és un marc explicatiu del procés d'ensenyament-aprenentatge que es centra en la construcció de significats i atribució de sentit a allò que s'aprèn. L’objectiu és fer que els alumnes duguin a terme aquest procés de construcció a partir de la seva experiència personal i dels coneixements, sentiments i actituds amb els quals s'apropen als continguts i a les activitats escolars; i a través de la quarta activitat amb la creació del power point, es facilita la transmissió d’informació i l’organització i estructuració dels conceptes en suport d’una argumentació en consonància amb els coneixements apresos. Així doncs, el ingredient principal d'aquesta concepció psicopedagògica és l'aprenentatge significatiu on el que es pretén és crear un vincle entre el que cal aprendre i el que ja se sap. Des d’aquesta perspectiva, les TIC es poden emprar per a diferents finalitats; és a dir, com a instrument de suport en la construcció de coneixement, com a vehicle per accedir a la informació, com a context que facilita l’aprenentatge a través d’activitats i com a medi d’interacció social.

Des del punt de vista psicològic, cal considerar que l’estructura cognitiva de l’alumne pot entendre’s com un conjunt d’esquemes de coneixement que permeten representar i organitzar la informació de manera que quan el individu aprèn una nova informació, l’emmagatzema en la memòria modificant els esquemes existents i els nous esquemes adquireixen un nou sentit i significat, ampliant-se i establint noves relacions i entre els conceptes i produint-se així, un canvi conceptual en el model mental. Segons la teoria del processament de la informació, els fenòmens cognitius s’expliquen en termes de representacions (llenguatge, imatges mentals, etc.) i processos mentals (operacions que s’apliquen a les representacions com la percepció, el record, l’emmagatzematge, ...). Així doncs, l’evolució de la persona és un procés d’optimització de l’activitat cognitiva en forma de canvis evolutius que es centren en quatre aspectes: capacitats bàsiques (la quantitat d’informació que es pot processar i la velocitat de processament augmenta amb l’edat), estratègies (procediments mentals que utilitzem per millorar el nostre rendiment en certes tasques cognitives), metacognició (coneixement que tenim sobre el funcionament de la nostra ment i la nostra activitat cognitiva i com podem controlar-la) i bases de coneixement (quantitat d’informació acumulada). D’acord amb les aportacions de la psicologia cognitiva, el cervell representa la informació del món exterior a través de representacions i transformacions (computacions); les estructures del coneixement que es van elaborant són construccions del medi social en el que s’actua i s’emmagatzema en una representació cognoscitiva constituïda per preconceptes, entenent per preconcepte la primera forma de pensament conceptual que supera els esquemes sensoriomotrius. De manera que l’aprenentatge ens permet representar el món i a nosaltres mateixos, cada vegada de manera més ajustada i completa, de manera que podem dir que l’aprenentatge és el motor del nostre desenvolupament, el qual promou l’aprenentatge. Els cognitivistes com Ausubel destaquen la flexibilitat i plasticitat de la ment. Entre les teories del desenvolupament cognitiu, cal ressaltar la teoria cognitiva de Piaget que considera els esquemes com a accions externes o mentals que presenten irregularitats i una mateixa organització interna cada vegada que es manifesten i les accions com el instrument bàsic de coneixement. Fortuny (1999) defineix els esquemes d’acció com un continu d’accions coordinades, que esdevenen formes de representació mental. Requereix doncs, representar la informació en forma d’esquema mental que serveix per comprendre i raonar sobre els fenòmens que s’observen i afavoreix al canvi conceptual que és el resultat de la instrucció o descobriment de l’alumne.

En definitiva, els éssers humans representem la realitat i relacionem els nous conceptes amb els que ja coneixem per i així aconseguir una idea més completa del que ens envolta i utilitzar les NTIC per a representar, organitzar i estructurar la informació ajuda a comprendre les relacions que s’estableixen entre els conceptes i ens permet reforçar els vincles entre aquests i preparar-nos  per noves experiències.

Avaluació de l'aprenentatge

5.1 AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE:

La raó fonamental que justifica l’avaluació en l’ensenyament és la de voler conèixer com aprèn l’alumne, per ajudar-lo en el creixement i per prendre les mesures que facin que la intervenció a l’ensenyament sigui adequada a les característiques i necessitats educatives dels alumnes.

Al integrar la proposta d’intervenció en l’àmbit de l’educació formal i dins del currículum, sembla coherent que la professora hagi d’avaluar quantitativament els resultats aconseguits pels alumnes així com, l’assimilació dels continguts treballats però, des de la meva intervenció, es tracta d’una avaluació qualitativa ja que es pretén valorar la qualitat del procés i els canvis que s’han produït.

Per tal d’avaluar l’adquisició dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, la mestra parteix de la realització de les activitats dissenyades tenint en compte l’actitud positiva per a treballar, el canvi conceptual de l’alumne entorn els hàbits saludables a través de la presentació oral en l’activitat 4 i el interès i curiositat per aprendre l’ús de les NTIC a l’àmbit educatiu mitjançant l’activitat 3. De manera que no només es valora si l’alumne ha assolit uns coneixements teòrics sinó també si participa activament en el seu aprenentatge i aprèn a treballar en petit grup. A més, es pretén potenciar la capacitat d’anàlisi, selecció i organització de la informació a través de la realització d’un resum (activitat 2) d’una situació viscuda per l’alumne o d’alguna persona propera, arran d’un problema de salut. M’agradaria destacar que un alumne que no havia parlat mai del tema amb cap company, va comentar que el seu pare tenia un tumor cerebral i estava fent radioteràpia.

Per a l’avaluació de la intervenció s’establiren un criteris generals compartits per la docent:

• La participació activa de l’aprenent al llarg de tot el procés d’aprenentatge
• Observació directa del treball diari de l’alumne
• La reflexió i justificació dels aprenentatges que va realitzant l’alumne
• Correcta resolució i argumentació del treball realitzat amb el power point

Les activitats 1 i 2 ajuden a l’alumne a conèixer i a entendre el cos humà, a sensibilitzar als alumnes entorn als hàbits saludables i la importància de realitzar exercici físic per evitar i/o combatre problemes de salut diversos; i a través de l’activitat 3 i 4, familiaritzar-los amb la tecnologia aplicada a l’educació, en aquest cas a través de l’ús del power point.

Realment, els subjectes han participat activament en totes les activitats però principalment, en la última que comportava l’ús de les NTIC i aquesta activitat, els atreia i motivava molt més (així ho comenta la mestra).

Avaluar si l’alumne ha modificat i ampliat els seus models mentals es veu amb la realització de l’activitat 4 en què els alumnes han de presentar els seus coneixements i raonar, davant de tota la classe, els continguts que presenten en la diapositiva. I per aquesta activitat, la mestra ha tingut en compte els següents aspectes:

·         Presentació ordenada i coherent dels continguts en les diapositives.

·         Explicació dels conceptes presentats en el power point.

·         Relació entre els problemes de salut i els hàbits saludables.

·         Identificació d’un problema de salut i d’hàbits saludables.

·         Relació amb les experiències viscudes, pròpies o d’algú altra.

·         Correcta argumentació/justificació dels coneixements adquirits.

Si contrastem les presentacions que han realitzat amb la pluja d’idees que fa referència als coneixements previs que tenien els alumnes entorn al tema de treball, podem afirmar que aquests han realitzat un canvi conceptual en els seus esquemes mentals. La mestra ho ha verificat amb les presentacions dels alumnes que després de recercar d’informació per Internet, han anat preparant una exposició dels hàbits saludables i els problemes de salut aportant fins i tot imatges. La mestra considera que ha estat més que satisfactori i enriquidor ja que a més de promoure l’aprenentatge significatiu entorn als hàbits saludables i els problemes de salut que són aspectes que afecten el dia a dia dels éssers humans, a través de les NTIC, s’ha impulsat alhora l’aprenentatge cooperatiu al proposar treballar per parelles per a fer l’activitat 3 i 4. En les presentacions del power point, s’observa clarament com les relacions que han establert entre els conceptes és una mostra del canvi conceptual que han realitzat a nivell cognitiu. Fins i tot l’alumna que havia realitzat la demanda d’inici de no realitzar exercici físic pel problema de salut que patia, s’ha adonat que era fonamental cuidar-se per dins i per fora i per tant, l’alimentació, el beure, l’activitat física.... poden ajudar a una persona a viure millor; m’ha agradat perquè al final de la seva presentació, l’alumne ha comentat davant de tota la classe que s’ha adonat que és important portar una vida saludable; entre el que ella i la seva amiga han buscat i després dels comentaris, valoracions... dels companys, ara és més conscient que cal adoptar conductes saludables, cuidar el nostre cos i diu que així ho farà.

Així doncs, per a avaluar als alumnes, la mestra ha partit més de les exposicions que han anat fent i de si lligaven els nous conceptes plantejats amb les seves experiències o coneixements previs que del treball presentat en power point ja que l’objectiu no era realitzar un bon power point sinó emprar aquest recurs com a estratègia de suport visual per a aprendre a seleccionar els elements més rellevants, organitzar-los i presentar-los ordenadament. Cal destacar que tots els alumnes han aprovat encara que a alguns se’ls ha fet la retroalimentació que han de millorar alguns aspectes (to i vocalització, pauses, relació conceptes nous i antics, posar exemples per fer-ho més entenedor, ús d’imatges, ...) quan hagin de fer altres presentacions orals.

Com a psicopedagoga, m’he adonat que l’alumne aprèn més quan participa activament en el seu aprenentatge, quan ell n’és el protagonista i el docent li dóna el suport i guia el procés d’ensenyament. Els alumnes han fet valoracions molt positives del treball realitzat i tots, sense excepcions, han destacat que els ha agradat molt més treballar mitjançant activitats i a través de les NTIC que només fent ús dels llibres de text, ja que d’aquesta manera els resulta més entretingut aprendre i per parelles no es fa tan feixuc ni pesat el treball a fer. Tanmateix, m’he adonat que en aquestes sessions els alumnes no han utilitzat tècniques d’estudi com la memorització que sovint s’abusa a l’escola i és que l’objectiu de les activitats no és que evoquin els nous coneixements en un examen que serveix per avaluar o examinar el que saben o recorden sinó que es tracta de valorar la capacitat d’integrar els nous coneixements en la seva estructura mental i relacionar-ho amb les seves experiències. Aquests aspectes s’han pogut comprovar mitjançant l’activitat 4 basada en l’exposició i argumentació que donen els estudiants per defensar el seu treball; això ha permès eliminar els nervis que pot suposar fer un examen en el que obtenen una nota que determina el seu grau de coneixements, i aprendre fent, aprendre investigant per Internet, aprendre escoltant als companys, aprendre treballant cooperativament, aprendre a seleccionar, organitzar i presentar la informació acompanyant-ho d’una reflexió i justificació dels continguts escollits per a què els altres companys també coneguin i entenguin el treball i procés realitzat. A més, considero que el contingut que treballaven els alumnes no només era interessant per a ells en l’aspecte  personal sinó també a nivell preventiu ja que identificar els problemes de salut i els hàbits més saludables com fer exercici físic entre altres, és sensibilitzar als alumnes entorn a la cura del cos i així evitar conductes inadequades o de risc. En definitiva, considero que l’aprenentatge adquirit pels alumnes ha estat significatiu i a més funcional ja que els coneixements apresos els podran utilitzar en circumstàncies de la vida quotidiana.