31 de maig 2012

FITXA DE DISSENY


FITXA DE DISSENY
Títol de l’activitat
Coneixes el teu cos?
Descripció dels agents personals i tecnologia mediadora
Agents personals: psicopedagog (Anna Camps), docent (Eva) i alumnes de cicle superior.
Tecnologia mediadora: power point
Descripció del problema de partença
En una de les aules de cicle superior, hi ha un alumne que presenta problemes de salut, concretament problemes respiratoris (asma). Arran d’aquí, es dins l’àrea d’educació física es treballa amb els alumnes la importància de l’activitat física i la influència sobre la salut ja que els ajudarà a un millor desenvolupament i creixement i tanmateix, pot tenir efectes positius en les malalties com diabetis, obesitat, problemes de la columna vertebral, ...
Tipologia de problema segons la classificació de Jonassen
Es tracta d’un problema de presa de decisions ja que les activitats plantejades parteixen dels coneixements previs de l’alumne i alhora, requereixen comparar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives. Segons Jonassen, a més d’identificar el tipus de problema amb el qual es treballa, cal concretar tres elements:
- Estructuració: Es tracta d’un problema força estructurat ja que es dóna en el context de l‘educació formal, a una aula d’una escola, i requereix un nombre limitat de regles que s’organitzen en una disposició previsible; encara que la docent dóna unes pautes de treball i instruccions de presentació del resultat de l’aprenentatge en forma de power point, afavoreix a la creativitat de l’alumne en l’elecció del problema de salut i permet que decideixi quina informació cal posar.
- Complexitat: És evident que hi ha diverses variables que actuen en el problema com per exemple, a més de l’exercici físic, l’alimentació però es tracta d’un problema de baixa complexitat ja que implica un conjunt restringit de factors que hi poden intervenir.
­ - Especificitat de camp: Es tracta d’un problema situat en un context determinat i és específic dins l’àrea d’educació física. A més, és aplicable a la vida real de manera que és més fàcil d’identificar i treballar per a l’alumne així com, de donar-li sentit i significativitat i per tant, s’afavoreix millor al desenvolupament d’un raonament i habilitats cognitives per a resoldre el problema.
Presentació del problema
·          Com apareix a la vida quotidiana
- Coneixem les parts del nostre cos? És important conèixer-ho ja que per exemple, si ens féssim mal, podem identificar la part i explicar-li al metge a on ens fa mal.
- Com som per dins? A vegades ens surt sang, ens veiem les venes inflades, ens trenquem un os, ens surt un hematoma, ...
- Tenim problemes de salut? Quins són els hàbits saludables per pal·liar-ho?
D’aquesta manera, donem sentit als nous conceptes relacionant-los amb els coneixements previs.
·          Estratègies mediador per “problematitzar” el punt de partença
- Les activitats d’aprenentatge estan situades en un entorn d’aprenentatge de consciència corporal i hàbits saludables.
- Primerament, els estudiants articulen el que saben i a mesura que van fent les activitats, expliquen el que han après.
- Reorganitzar la informació que es troba en una estructura de coneixement mental, implica un canvi conceptual i per tant, es dóna un procés cognitiu de construcció que mitjançant l’experiència i la reflexió, els subjectes aprenen de manera més significativa.
Context de l’activitat
L’activitat es duu a terme en l’àmbit de l’educació formal, en el context de l’aula. S’ha demanat la col·laboració d’una escola d’una població de la comarca de l’Anoia, que té uns 2400 habitants aproximadament.
Característiques dels aprenents
Els alumnes tenen més experiència escolar i vital fet que facilitarà l’adquisició d’aprenentatges més complexos. En aquesta edat comencen a aparèixer canvis físics i fisiològics ja que entren a la pubertat i això els influenciarà en la seva maduració personal i de relació amb els altres.
Desenvolupament psicomotor:
• Augmenta el seu desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat, etc., la qual cosa els fa adquirir, sovint, un caràcter competitiu. 
·   Realitzen activitats casa vegada més sistemàtiques i perfectes.
Desenvolupament cognitiu:
Necessiten suport i guia per les operacions ja que fins al final de l’etapa no entren en el pensament formal.
• Es desenvolupen plenament les estratègies intel·lectuals que corresponen a l’estadi de les operacions concretes proposat per Piaget.
·  Cada vegada són més capaços de fer operacions més complexes.
·  Es troben en l’etapa del pensament logicoconcret: anticipació de criteris, consciència de la 
conservació de les qualitats del pes i el volum dels cossos i de la multiplicació de classes.
·  Flexibilitat de pensament permet captar des de diversos punts de vista una mateixa situació.
·  Adopten actituds més obertes.
·  Incrementa la seva capacitat de simbolització., el desenvolupament del llenguatge i del raonament logicomatemàtic.
·  Tenen major comprensió de la realitat.
·  Bona capacitat d’atenció i concentració.
·  Comencen a produir interferències de tipus psicoafectiu (conductes per a cridar l’atenció, actituds d’oposició, desordre del material, etc.).
·  Augmenta la seva autonomia personal que els ajuda a planificar i executar l’activitat. 
·  Són més conscients dels seus raonaments i limitacions.
·  Falta establir però, més constància i la responsabilitat
Desenvolupament afectiu i social:
·  S’inicien els primers conflictes amb l’autoritat, fruit de la necessitat d’autoafirmació.
·  Els pares i professors van perdent el seu paper de figures significatives però els necessiten per a aconseguir seguretat personal.
·  Necessitat de trobar el seu espai i rol en el grup social.
·  Emprenen iniciatives.
·  Adopten actituds pseudoadultes, en molts casos per imitació. 
Maduració afectiva i sexual:
L’evolució del seu cos i dels seus sentiments constitueix un dels aspectes que són a la base dels conflictes.
·  Els canvis corporals i el desvetllament de la sexualitat els provocaran uns sentiments contradictoris respecte del seu aspecte físic i de les seves sensacions.
·  Experimenten satisfacció i vergonya envers el seu propi cos, els pensaments es barregen amb sentiments de desig i de temor en el comportament conviuen actituds exhibicionistes (preocupació pel desenvolupament físic i per l’estètica, interès per mostrar conductes estereotipades del propi sexe…) amb un rigorós zel de la seva intimitat.
Competències especifiques a assolir
·         Competència personal: competència d’autonomia i iniciativa personal.
·         Competència comunicativa: competència comunicativa lingüística i audiovisual.
·         Competència metodològica: tractament de la informació i competència digital.
·         Competència d’aprendre a aprendre: estratègies cognitives d’exploració i descobriment, d’elaboració i organització de la informació.
Objectius
·         Aprofundir en el coneixement del cos: identificar i situar les diferents parts del cos i  localitzar els principals ossos de l’esquelet humà.
·         Conèixer els problemes de salut i la importància dels hàbits saludables.
·         Familiaritzar-se amb les TIC, concretament amb l’ús del power point per fer presentacions.
Continguts
Conceptuals
·         L’esquelet humà i la figura humana
·         Problemes de salut: obesitat, asma, problemes de columna vertebral, ...
·         Hàbits saludables: alimentació i exercici físic
Procedimentals
·         Fer un resum (ha d’incloure introducció, desenvolupament i conclusions)
·         Aprendre a fer una presentació en power point
Actitudinals
·         Mostrar interès i curiositat d’aprendre l’ús de les NTIC.
·         Conscienciació d’hàbits saludables per evitar problemes de salut
·         Mostrar actitud positiva al llarg de totes les activitats d’aprenentatge
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions
Es recomana a la mestra d’educació física que primerament es facin les següents activitats:
·         Coneixements previs (què en saben els alumnes) fent una pluja d’idees, oralment, que es comenta i es condueix per la mestra.
·         A partir d’imatges, identificar parts del cos i conèixer les seves funcions.
A continuació, es proposen les següents activitats a treballar:
Activitat 1: posa el nom de les diferents parts del cos al seu lloc (apareixen conceptes com canell, maluc, extremitats inferiors... junt a una imatge que la meitat del cos és esquelet i l’altra, figura humana completa). Activitat de classe.
- Es podria emprar també la Pissarra digital. 
Activitat 2: Fer un resum d’una situació que hàgiu patit en què us heu fet mal o heu estat malalts.
- Es tracta d’identificar els problemes de salut i posar-ho en comú.
Activitat 3: Uneix amb fletxes els óssos amb el seu nom (apareix el dibuix d’un esquelet i conceptes al voltant com fèmur, radi, costelles, ...). Activitat de classe.
Activitat 4: Fer un Power Point amb els beneficis de l’exercici físic davant problemes de salut (exemple: obesitat).
Fonamentació psicopedagògica
A través d’un conjunt d’activitats properes als alumnes, es promou l’aprenentatge autònom i significatiu a través de l’aprenentatge i ús de les NTIC, en aquest cas el power point. Aquest recurs tecnològic i educatiu contribueix a resoldre problemes en un entorn d’aprenentatge, en aquest cas, s’empra com a estratègia de motivació i aprenentatge per reforçar els coneixements d’un grup d’alumnes de cicle superior.
Els alumnes aprenen fent ja que participen activament en el seu aprenentatge, fet que implica un procés d’exploració i descobriment així com d’elaboració i organització de la informació; acompanyar la informació verbal amb una presentació visual a través del power point, ajuda a entendre millor el coneixement i per tant, s’afavoreix a representar-lo millor en forma de model mental. A través de la presentació i adquisició de nous coneixements, els alumnes construeixen i modifiquen els seus esquemes mentals i en aquest procés intel·lectual d’organització del nou coneixement i adaptació a les demandes de l’ambient, Piaget comenta que hi participen dos processos: assimilació (adaptació a la nova experiència interpretant-la en funció dels esquemes mentals existents) i acomodació (modifica els esquemes existents per explicar millor la nova experiència). Piaget afirmava que la percepció és central per tot: no hi ha res que fem que no estigui influenciat per la nostra interpretació del món que ens envolta; no només interpretem els estímuls que trobem sinó que el nostre comportament canvia en resposta a aquestes experiències.
És important entendre que el creixement de les habilitats perceptuals i les formes en què els éssers humans aprenen degut a que la percepció i l’aprenentatge, són processos cognitius fonamentals, centrals pel desenvolupament humà. Per això, degut a les característiques que presenten els infants d’aquesta edat, es promou l’aprenentatge mitjançant la presentació dels continguts en forma d’imatges (representació visual) per acompanyar la informació teòrica i a través d’un recurs tecnològic com el power point, es dóna lloc a una progressiva renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge que es  van estenent a tot el professorat, induint així cap a una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d'ensenyament i aprenentatge, incrementant la motivació dels estudiants, revitalitzant l'autoestima professional dels professors i facilitant la consecució d'aprenentatges més significatius i en concordança amb la societat actual.
Introduir l’ús del power point, produeix que la classe sigui més vistosa i audiovisual i alhora, atraient pels alumnes que mostren més atenció, motivació i interès, seguint millor les explicacions dels docents i comprenent millor els continguts a treballar, de manera que poden realitzar uns aprenentatge més significatius. A més, els alumnes adopten un paper més actiu en les activitats, participen més, tenen més autonomia i disposen de més oportunitats pel desenvolupament de competències. Però com diu Vygotsky, els alumnes són agents actius i exploradors però l’aprenentatge millora a través de la participació guiada d’un expert i en aquest cas, el docent és el guia de l’activitat d’aprenentatge que ajuda a l’alumne en l’activitat constructiva a través de la interacció social i el recurs de la tecnologia educativa com a instrument mediador; d’aquesta manera, es potencia l’aprenentatge a la zona de desenvolupament pròxim. De manera que els infants utilitzen el seu coneixement per enriquir les seves experiències sensorials i construir noves interpretacions, atribuint així significat als estímuls.
Procediments i criteris d’avaluació
Les activitats dissenyades ens han de permetre sensibilitzar als alumnes entorn als hàbits saludables i el coneixement del cos humà i a la vegada, familiaritzar-nos amb la tecnologia. Considero que el power point és una bona eina amb un gran ventall de recursos didàctics, que ajuda a entendre la diversitat i el treball ordinari de l’aula. Tot allò que desperti curiositat i interès és una bona eina d’aprenentatge.
Els criteris d’avaluació que es seguiran:
  • La participació activa de l’aprenent
  • Observació directa del treball de l’alumne
  • La reflexió i justificació dels aprenentatges que va realitzant l’alumne
  • Correcta resolució i argumentació de les activitats plantejades
Previsió de temporització
6 sessions d’1 hora cadascuna.

30 de maig 2012

Presentació del projecte final


   La finalitat d'una intervenció psicopedagògica és la prevenció i millora dels processos de desenvolupament i aprenentatge (d'acord amb els plantejaments de C. Coll i C. Giné) sense obviar el caràcter interactiu dels elements que intervenen en el context en el qual es situa la pràctica.
    Aquest treball es basa en l’anàlisi de necessitats en el context de l’educació formal; a partir d’un problema significatiu pels alumnes, s’ha dissenyat un pla d’acció senzill i instructiu que a través de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) com a font d’aprenentatge, s’afavoreix a l’aprenentatge significatiu.
   El projecte dissenyat ha pogut ésser aplicat a un context real, una institució escolar de Catalunya. A continuació es presenta el problema identificat:

    A partir d’una trobada informal amb una docent d’educació física i que alhora, és CLIC, amb la qual tinc contacte, s’obtenen diverses aportacions que fan visible una necessitat urgent sobre la qual es pretén incidir a través de la intervenció educativa plantejada i fer possible una millora de la situació actual.
   El problema recau en una alumne que veu i així ho expressa, la necessitat de realitzar exercici físic. Aquesta noia pateix asma i quan es tracta de fer alguna activitat d’esport s’hi nega rotundament. El metge ja ha parlat amb ella de la importància de mantenir hàbits saludables i alguns companys de classe també ja que quan es realitzen equips de treball per a realitzar per exemple un partit de bàsquet o relleus en natació, els companys li demanen una mica de voluntat però ella desconnecta de tot. La professora també ha parlat amb els pares del comportament de l’alumne en aquest matèria però sembla que no vol escoltar. Arran d’aquí, jo li proposo a la docent treballar conjuntament i ella accepta.
     Per tal de reformular la demanda en un objectiu per treballar, es requereix la col·laboració dels participants (els alumnes), delimitar el rol de l’assessor psicopedagògic juntament amb la docent, definir i concretar el problema, els continguts a treballar i delimitar els components de la pràctica educativa. Si bé la idea inicial de la docent era treballar individualment amb l’alumne, jo li comento que resulta més interessant fer-ho amb tota la classe per tal de sensibilitzar al grup i alhora, augmentar els seus coneixements entorn al tema de treball. La proposta resulta interessant però alhora complexa ja que s’ha d’integrar en el currículum escolar i resten pocs dies per finalitzar el curs 2011-2012. Així doncs, el problema del qual es parteix es concreta en una de les aules de cicle inicial, on hi ha un alumne que presenta problemes de salut, concretament problemes respiratoris (asma). Arran d’aquí, dins l’àrea d’educació física es treballa amb els alumnes la importància de l’activitat física i la influència sobre la salut ja que els ajudarà a un millor desenvolupament i creixement i tanmateix, pot tenir efectes positius en les malalties com diabetis, obesitat, problemes de la columna vertebral, ...

Tipologia segons la classificació de Jonassen (1997):
Segons Jonassen, podríem identificar el problema que se’ns planteja dins la tipologia de problema que usa regles ja que es troba en un procés d’ensenyament aprenentatge i parteix dels coneixements previs de l’alumne. A més, el procés està totalment pautat i guiat i per tant podem dir que és un procés procedimental restringit per normes conegudes. Però realment, el problema identificat i el disseny per a resoldre’l, consisteix en un problema de presa de decisions ja que les activitats plantejades parteixen dels coneixements previs de l’alumne i alhora, requereixen comparar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives; i de fet, això ens interessa ja que es pretén observar com l’alumne justifica aquestes decisions i la importància que atorga als elements treballats.
Tanmateix, en el problema identificat hi poden intervenir diversos factors que poden ser més complexes però en canvi, el nombre de solucions possibles són més limitades (és a dir, ens podem trobar amb respostes més completes o menys segons la quantitat de factors que l’alumne hagi tingut en compte però, totes les solucions van encaminades en la mateixa direcció).
Segons Jonassen, a més d’identificar el tipus de problema amb el qual es treballa, cal concretar tres elements per a facilitar el disseny de les activitats i afavorir a l’aprenentatge significatiu.
  • Estructuració
Es tracta d’un problema força estructurat ja que es dóna en el context de l‘educació formal, a una aula d’una escola, i requereix un nombre limitat de regles que s’organitzen en una disposició previsible; encara que la docent dóna unes pautes de treball i instruccions de presentació del resultat de l’aprenentatge en forma de power point, afavoreix a la creativitat de l’alumne en l’elecció del problema de salut i permet que decideixi quina informació cal posar.
  • Complexitat
És evident que hi ha diverses variables que actuen en el problema com per exemple, a més de l’exercici físic, l’alimentació però es tracta d’un problema de baixa complexitat ja que implica un conjunt restringit de factors que hi poden intervenir.
  • Especificitat de camp
Es tracta d’un problema situat en un context determinat i és específic dins l’àrea d’educació física. A més, és aplicable a la vida real de manera que és més fàcil d’identificar i treballar per a l’alumne així com, de donar-li sentit i significativitat i per tant, s’afavoreix millor al desenvolupament d’un raonament i habilitats cognitives per a resoldre el problema.

2 de maig 2012

Bibliografia, Webgrafia

Bibliografia:

  • Cabero, J. (2003) Noves tecnologies d’informació i comunicació a l’educació. Barcelona. Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Jonassen, D. (2003) Noves tecnologies d’informació i comunicació a l’educació: mòdul 2. Les TIC i la construcció de coneixement. Cas 3: creació de models a classe i Cas 4:Resolució de problemes. Barcelona. Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Domènech, M. i Tirado, F. (2002) Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la psicologia.
  • Cabrero, J. (2001) Tecnología Educativa. Diseño y utilizacion de medios en la enseñanza. Barcelona: Paidós.
  • Ballester, A. (Abril 2007).L’aprenentatge significatiu a l’aula. Revista Comunicació educativa, núm. 20. Tarragona.
  • Shaffer, D. (2000) Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. International Thomson Editores: quinta edición.
  • Lidia E. Santana Vega. Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Madrid 2007. Pirámide (Grupo Anaya, S.A.). 2º edición.
  • C. Monereo i I. Solé (Coords). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza, 33-52.
  • Llorente, E. (1999) Revista psicodidàctica, núm.009. Universitat del País Basc.
Webgrafia:

Altres:
-   Fòrum de l’assignatura NTICEDU. UOC (llicenciatura de psicopedagogia)
-   Debat de l'assignatura NTICEDU. UOC (llicenciatura de psicopedagogia)