Conclusions: modelant històries

     Val a dir que la major part dels casos que formen la base kite són aportacions de docents en l’àmbit de l’educació formal però amb el cas que s’ha exposat, anomenat Històries de vida, he pretès oferir una nova visió de l’ús de les TIC en l’aprenentatge.

     El motiu pel qual he escollit treballar entorn a aquest tema és pel meu lloc de treball actual que gira entorn la formació a les persones grans. Històries de vida és un dels projectes que es porten a terme des de la fundació per la qual treballo però també n’hi ha d’altres molt interessants; és una proposta que permet treballar amb les noves tecnologies de la informació i comunicació i és un curs amb forta demanda per part del col·lectiu de la gent gran.

   Gràcies a la investigació entorn l’envelliment i amb la finalitat de promoure l’estimulació cognitiva en les persones grans, neix aquest projecte. Les experiències dels professionals que treballen amb el col·lectiu de gent gran mostren la manca de formació, suport o activitats entorn a l’aprenentatge vers les NTIC. Potser m’he aventurat presentant aquesta història però és una manera de treballar amb les NTIC en un àmbit no formal ja que sovint, quan ens parlen de l’educació pensem en l’àmbit formal tot i saber que el camp de la formació i l’educació és molt més ampli; per això, amb aquest exemple he volgut il·lustrar com les persones grans s’endinsen en l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i comunicació per tal d’actualitzar els seus coneixements ja que vivim en la societat de la informació i, la tecnologia, cada dia més, va prenent més terreny en tots els àmbits.

           

    Gràcies a la introducció de les NTIC, els alumnes es veuen més motivats per l’activitat a treballar i els fa agents actius en el procés d’ensenyament i aprenentatge fomentant la seva autonomia personal i contribuint a l’adquisició de nous coneixements. Com s’explica en el mòdul 1 en el cas de formació en xarxa, les xarxes d'aprenentatge, tenen una capacitat extraordinària per a afavorir l'aprenentatge actiu dels participants ja que els alumnes disposen de més opcions i d'una gran capacitat de control del seu procés de formació, en què passa a ser un receptor actiu, i aprèn amb l'ajuda d'experts i companys situats en qualsevol lloc, en l'espai i en la relació amb la matèria. Tanmateix, considero que el fet de poder compartir casos en un espai com pot ser la base de casos kite és una recurs molt interessant i útil ja que pot servir de guia, font d’inspiració o d’eina per a poder treballar en un cas similar en el nostre entorn laboral com a professionals. Poder disposar de tota aquesta informació ens permet aprendre els uns dels altres; gràcies a les NTIC han sorgit noves eines de comunicació que es caracteritzen per la velocitat en què podem accedir a la informació i la gran quantitat i varietat de recursos que podem disposar.

    

    Així doncs, estareu d’acord en què la incorporació de les NTIC a l’educació han estat i continuen sent un revulsiu per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través de noves eines tecnològiques i instruments d’anàlisi, disseny i avaluació, els professionals de l’educació promouen l’aprenentatge fent ús de les noves tecnologies i el conjunt de casos exposats en la base d’històries kite a la qual s’ha anat fent referència al llarg del document, així ho exemplifica.

   D’altra banda, voldria ressaltar un dels casos exposats pels companys al fòrum de l’assignatura, el de Mercè Gras Magrinà i el cas titulat: Treball emocions amb TIC en un CA. El cas que exposa no només em captiva per la meva experiència professional sinó que a més, és diferent al que altres companys descriuen.

    L'augment de la vulnerabilitat psicològica és un fet constatat en els nostres dies per diferents organismes (Organització Mundial Salut) i per això, considero que és fonamental treballar aquest tema. El cas que exposa la companya consisteix en una activitat molt senzilla però rica en contingut ja que la finalitat d’aquesta és ajudar als infants, que viuen en un centre d’acollida de menors, a exterioritzar els sentiments i emocions. Aquests infants i adolescents són persones que han patit diverses situacions de desprotecció i maltractament i per tant, s’han separat de les seves famílies per ser atesos per diversos professionals. Per això, trobo que és fonamental incloure com a una de les principals tasques a treballar amb aquest col·lectiu, l’educació emocional i així contribuir a més a millorar les seves relacions interpersonals ja que sovint es tanquen en banda per por a sentir o patir una situació similar a la que han viscut. Personalment, he tingut una experiència similar en aquest cas però en l’àmbit de l’educació formal; jo treballava amb adolescents amb trastorn de conducta i empràvem les TIC per veure imatges que expressaven diversos estats emocionals i arran d’aquí, es treballava amb tot el grup per explicar les experiències viscudes de cadascun dels alumnes. Realment és una activitat molt interessant i enriquidora tant pels alumnes com pel docent, ja que l’ajuda a conèixer i entendre millor el comportament i pensament de l’alumne. Tanmateix, m’agradaria ressaltar aquest cas ja que he vist com la companya introdueix una variable més a la base de casos kite fent referència a les característiques psicopedagògiques que serveixen de guia per a la realització de les activitats. En definitiva, utilitzar les TIC per motivar als infants vers l’activitat de comprendre els estats emocionals i entendre la necessitat d’expressar-los és molt positiu i el fet de poder-ho compartir amb el grup, contribueix a que els infants no se sentin tant sols ni incompresos ja que s’adonen que altres companys del centre han patit situacions similars adverses.

    

     Aquesta activitat ha resultat altament significativa ja que a partir de les experiències dels casos plantejats pels companys al fòrum així com de la base de dades kite, m’adono que he ampliat els meus coneixements entorn les NTIC aplicades al camp de l’educació; és una bona manera d’enriquir-nos a través de les diverses experiències i situacions d’aprenentatge d’altres companys, afavorint així a reorganitzar i reestructurar els models mentals que he anat construint fins al moment. Com comenta Jonassen amb el concepte de Raonament Basat en Casos (RBC), les persones aprenem de les experiències dels altres i per tant, es poden produir canvis conceptuals en els seus models mentals construint-ne de nous, donant peu a un aprenentatge significatiu. L’RBC és un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones i sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Per conseqüent, les persones poden impulsar el canvi conceptual construint models d’experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències dels altres. Segons l’RBC, aprendre és un procés de recollir les lliçons i històries basades en experiències per reutilitzar-les en situacions futures semblants.

            En definitiva, la possibilitat d’incorporar eines tecnològiques a l’àmbit educatiu i poder compartir amb altres professionals la seva experiència en situacions d’aprenentatge és molt enriquidor per tots i la base kite n’és un clar exemple ja que permet compartir experiències professionals de contextos diversos i situacions determinades en forma d’històries de casos i presentar la informació en forma de variables per sintetitzar i organitzar el coneixement i alhora, s’acompanya d’una entrevista completa des de la qual s’obté la informació per la taula gràfica i per tant, el docent/formador/educador pot comentar quins aspectes milloraria o quina valoració personal extreu d’aquesta experiència i una altra persona pot fer-ne ús i adaptar-ho a la seva situació; i el fet d’estructurar una tasca ajuda a la presa de decisió sobre com resoldre aquella situació que ens preocupa. Per tant, podem dir que contribueix a resoldre problemes en un entorn d’aprenentatge i l’entrevista és un instrument que afavoreix a l’argumentació d’aquella decisió. 

Justificació entorn l'aprenentatge significatiu

El cas que s’ha exposat il·lustra l’aprenentatge significatiu ja que es posa èmfasi en la creació, evolució i relació dels conceptes que es van presentant. Tanmateix, es parteix de la motivació i interessos dels participants, i d’aquí prové el nom del títol del cas, per aprendre a utilitzar les noves tecnologies de la informació i comunicació mitjançant activitats, el contingut de les quals és l’experiència i vivència de les persones participants en el taller. Es tracta doncs de relacionar el nou material d’aprenentatge amb el que els alumnes ja saben.

El fet que els participants no disposin de llibres de text per seguir el curs sinó que aprenen fent tot participant activament en el seu aprenentatge, fomenta l’aprendre a aprendre, fet que implica un procés d’exploració i descobriment així com d’elaboració i organització de la informació. El fet de d’acompanyar la informació verbal amb una presentació visual ajuda a entendre millor el coneixement i per tant, s’afavoreix a representar-lo millor en un model mental. En aquest cas, els alumnes no són purs receptors d’informació sinó que el formador és el guia i mediador del procés d’ensenyament i aprenentatge. Els participants aprenen a treballar de manera cooperativa i al mateix temps, es promou l’aprenentatge autònom a través de l’aprenentatge de l’ús de les NTIC en relació als interessos i motivacions dels alumnes.

Així doncs, amb aquest taller es promou l’aprenentatge de les TIC a través d’un conjunt d’activitats properes als subjectes que hi participen com pot ser que a partir d’una fotografia antiga realitzin una breu redacció o que hagin de cercar a Internet la història del seu poble o bé, tan sols aprendre a utilitzar l’ordinador per a poder cercar informació, escriure documents, tractar imatges digitals, ... pot semblar que el fet d’aprendre a utilitzar les TIC no és una mostra d’aprenentatge significatiu però no és així ja que es senzillament es tracta d’incorporar les TIC i fer-les protagonistes de l’aprenentatge per a poder treballar amb les persones grans, àrees cognitives com el llenguatge, el processament visual, la memòria, ... i haver de realitzar processos de planificació, organització i elaboració de nous coneixements tot relacionant-ho amb les experiències i vivències dels participants per tal de fer més amena i interessant l’activitat.

CAS d'elaboració propia

A partir de l’anàlisi d’aquesta base de dades i la lectura d’alguns dels molts casos que conté, s’ha elaborat un cas propi en el context de l’educació no formal tot seguint la línia de treball de la base kite; per tant, la història es presenta en dos formats diferents: primerament trobem la informació plantejada de manera gràfica en una taula i posteriorment, trobem l’entrevista completa que s’ha realitzat al docent i a partir de la qual s’ha obtingut tota la informació.

Síntesis destacant l’aprenentatge que es pretén Històries de Vida és una forma innovadora d'aprendre a utilitzar les tecnologies mentre es realitza un projecte. Prenent com a punt de partida la motivació personal, i d'una manera entretinguda i compartida en grup, cada persona confecciona un projecte a partir de la seva història, vivències o interessos. D'aquesta manera, les persones grans van adquirint els coneixements tecnològics necessaris alhora que elaboren el seu propi projecte. El motiu pel qual es treballa amb aquest projecte és perquè la narrativa de l’experiència personal és un tret natural entre les persones majors. Ø  Taula gràfica que il·lustra a través de variables la història del cas: ÍNDEX CONTINGUT ACCÉS AL TEXT Context general Experiència en ensenyament 2 anys --- Nivell d’expertesa en l’ús de les TIC Aprenentatge a una acadèmia i auto aprenentatge --- Tipus d’escola Casal de Gent Gran --- Localització del centre Sabadell --- Connexió Internet. Alta velocitat --- Localització dels recursos tecnològics Aula d’informàtica --- Situació socioeconòmica dels alumnes Classe baixa, mitjana i alta --- Context de la història o cas Nivell dels alumnes No especificat --- Àrea / Unitat No especificat però es pot encabir en llengua catalana i castellana així com, iniciació a la informàtica Fites a la història Activitats planificades a la sessió o unitat § iniciació a la informàtica § coneixement i maneig de l’ordinador § coneixement i ús d’un processador de text § ús càmeres digitals § processament d’imatges digitals § presentació en Power Point. Activitat d’ampliació: § edició de vídeos digitals. Al text Internet Google Nivell d’aprenentatge esperat Aprendre a utilitzar l’ordinador i les seves múltiples aplicacions. --- Tipus d’activitat Iniciació a la informàtica. Activitats de la història o cas Tecnologies utilitzades Ordinador, cercadors d’Internet, processador de textos (word), programes d’edició de fotos (photshop) i vídeos (movie maker) i càmera digital. Internet Google Raó per la qual es fa servir § Apropar les persones majors a la utilització de la tecnologia. § Donar utilitat als coneixements adquirits. § Generar motivació per elaborar i impulsar projectes. § Incrementar l’autonomia personal. --- Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar) S’apropa als participants en l’àmbit de la tecnologia i la comunicació però com a tasques cognitives pròpiament dit, es treballa l’atenció i concentració, la memòria, el processament visual i el llenguatge. --- Dificultats trobades Grup molt nombrés, resulta difícil donar resposta a tots. --- Ajuda  / col·laboració emprada Un cop per setmana d’una voluntària. --- Rol del professor Guia del procés d’aprenentatge i ajuda quan els participants ho manifesten. --- Rol de l’estudiant agent actiu del procés d’aprenentatge. --- Resultats Observacions § els participants mostren molta motivació i interès per aprendre. § cada vegada són més autònoms en les activitats. § treballen de manera cooperativa en petit grup. Al  text Avaluació de l’aprenentatge § Observació directa a l’aula. § Resultats aconseguits ---

Presentació Base de Casos Kite

   L’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) tenen múltiples funcions com per exemple, poden emprar-se com a font d’aprenentatge per a construir models mentals i així, afavorir a l’aprenentatge significatiu.
   Si accedim a Internet a la recerca d'algun recurs virtual que permeti treballar això, entre altres trobem la base de casos Kite (Knowledge Innovation for Technology in Education).
   Aquesta base és elaborada per la Universitat de Missouri, Columbia i pretén desenvolupar una biblioteca de casos d’històries d’integració de la tecnologia en l’àmbit educatiu per tal d’afavorir a l’aprenentatge a través del intercanvi, la comprensió comunitària, la creació de nous coneixements i la resolució col·lectiva de problemes. La història de casos kite és el resultat de les experiències compartides dels docents pel que fa a la tecnologia emprada a l’ensenyament en situacions d’aprenentatge concretes.
   Entre la gran quantitat de casos de la base de dades kite, m’agradaria ressaltar el cas 2002-1 en l’àmbit de l’educació especial amb infants. En aquest cas, el docent utilitza un programa per realitzar una activitat de lectura amb infants amb problemes de lectura, el qual resulta altament motivant pels alumnes segons l’entrevista al professor. Jo he treballat en l’àmbit de les discapacitats i realment, el treball diari amb ells és lent però gratificant i m’he adonat que les NTIC són una ajuda que cal explotar més ja que permet als docents poder treballar diverses àrees curriculars com les matemàtiques a través d’imatges i seriacions, fent l’activitat d’aprenentatge molt més amena, enriquidora, entretinguda i atraient per l’alumne. D’aquesta manera, no només es treballa el contingut que s’espera que l’alumne assoleixi sinó que a més, l’aprenentatge sigui funcional i constructiu. Així doncs, la base de casos kite és una eina útil per a poder compartir aquestes experiències professionals en diversos centres de  diferents llocs del món.  Es tracta d’exposar com s’afavoreix a l’aprenentatge amb la introducció de les NTIC. Arran d’aquí, podem dir que els models d’experiències poden ésser un bon exemple d’aprenentatge significatiu.

Mapa Conceptual (miniactivitat 1.3)

Arran del debat i de la lectura d'articles i del material de l'assignatura NTICEDU, s'ha realitzat aquest mapa conceptual que reuneix els conceptes clau i les seves relacions.

Les NTIC agrupen els elements i tècniques utilitzades en el tractament i transmissió de la informació com per exemple, internet o telecomunicacions entre altres i a través d’elles, la tecnologia (camp de coneixement científic que s’aplica a l’acció i resolució de problemes) influencia en la societat. Per tant, la introducció de les NTIC a la societat ha significat un canvi important ja que aquestes ofereixen noves possibilitats d’aprenentatge com per exemple, aprendre de manera interactiva i a distància gràcies a la rapidesa i facilitat a l’accés a la informació proporcionant noves eines de comunicació i entorns més flexibles; representen un recurs molt útil en l’àmbit educatiu ja que potencien la construcció del coneixement mitjançant activitats com el modelatge, la resolució de problemes o l’argumentació, individualització i flexibilitat en l’ensenyament i formació permanent i continuada, però també promouen canvis en altres sectors (econòmic, empresarial, cultural, organitzatiu, etc.). El ressò que han tingut i tenen les NTIC aplicades a l’educació han donat pas a una nova disciplina pedagògica, la Tecnologia Educativa. Aquesta s’encarrega d’estudiar la incorporació d’eines tecnològiques en l’educació i un exemple d’això serien les pissarres digitals per tal de millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta nova concepció de l’educació implica un canvi de rols; es reconeix l’alumne com el subjecte actiu de l’aprenentatge, es tracta que aprengui fent, essent el mestre el guia i orientador del procés d’aprenentatge que ha de participar en l’elaboració del programa i facilitar l’activitat intel·lectual i natural d’aquest que realitza activitats per descobrir el coneixement. Així doncs, la TE contribueix a aquesta nova visió de l’educació fent-se un lloc en l’àmbit educatiu amb la incorporació de les noves tecnologies a l’aula, començant amb la introducció de l’ordinador i els sistemes audiovisuals i posteriorment, l’ús de pissarres i llibres digitals o aules virtuals, apostant per l’autonomia de l’aprenentatge; ara es requereix versatilitat, flexibilitat, innovació i creativitat i les NTIC permeten un ensenyament i aprenentatge molt més diversificat, individualitzat i compatibles amb el treball en equip, en xarxa i en línia. Així doncs, l’impacte de les NTIC en l’àmbit educatiu destaca per proporcionar noves eines de comunicació, nous entorns flexibles per a l’aprenentatge i l’activitat laboral, potenciant la construcció de coneixement i promovent una formació continua i permanent posant a l’abast de tothom la velocitat a l’accés de la informació.

La TE es defineix gràcies a la contribució de dos enfocaments: la tecnologia de l’educació, la qual es refereix a la manera sistemàtica de dissenyar, portar a la pràctica i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge emprant una combinació de recursos humans i tècnics per aconseguir un ensenyament eficaç, i la tecnologia en educació, entesa com als mitjans, sorgits de la revolució tecnoindustrial que poden utilitzar-se amb finalitats instruccionals. Arran d’aquí, s’entén que el camp d’acció de la TE és el procés d’anàlisi, disseny i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge i per tant, s’aplica a aspectes de planificació curricular, organització escolar, didàctica i orientació educativa. Però la TE està fonamentada per diverses disciplines com: teoria de la comunicació, la sociologia de l’educació, la filosofia i antropologia de l’educació, l’estudi social de la ciència i tecnologia i la psicologia i els seus corrents teòrics. Cada un d’aquests camps teòrics realitza aportacions interessants que ajuden a definir la tecnologia educativa com per exemple, la psicologia cognitiva i constructivista ens condueix a concebre l’aprenentatge com un canvi en l’estructura cognitiva tenint en compte els coneixements previs per a plantejar qualsevol activitat de formació i és que l’ensenyament és el procés d’ajuda de l’activitat constructiva que realitzen els individus a través de la interacció i mediació social. Dins d’aquest corrent cal destacar les aportacions de Vygotsky amb el concepte de Zona de desenvolupament pròxim referint-se al marge d’eficàcia de l’acció educativa i a l’aprenentatge significatiu en la construcció de coneixement. Tanmateix, es pot destacar la contribució de la teoria de la comunicació amb la influència dels mitjans audiovisuals i de comunicació en massa que ressalten la necessitat que els docents i professionals de l’educació disposin de bones eines i tècniques per desenvolupar l’activitat professional i així millorar els processos i productes; es tracta de millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció. En definitiva, totes aquestes orientacions teòriques han influenciat i contribuït en la concepció i aplicació de la tecnologia educativa.

Així doncs, a través de la lectura de l’assignatura NTICEDU, l’article de Domènech i Tirado i el debat virtual realitzat al fòrum de l'assignatura, m’adono que he realitzat un procés de reflexió i raonament entorn les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) aplicades a l’educació i la relació que s’estableix entre ciència, tecnologia, societat i educació i he adquirit nous coneixements que em permeten entendre i relacionar els nous conceptes amb els anteriors construint un nou model mental que puc exterioritzar en el mapa conceptual que es presenta a dalt.

Debat: tecnodeterminista o determinisme sociològic?

Després d'un debat virtual intens i enriquidor, els arguments i contrarguments confrontats per les dues postures deterministes (sociològic i tecnològic) m’ha permès descobrir l’impacte i ús de les NTIC en tots els sectors, principalment en l’àmbit educatiu.

És curiós, alguns dels temes de debat adopten una postura més clara que l’altra com per exemple, el cas del Tecnopart; com que ja fa temps que la tecnologia i la ciència han pres terreny en aquest camp és més fàcil argumentar-hi a favor, justificar l’ús de la tecnologia en aquest àmbit i trobar dades que recolzin la postura tecnodeterminista. En canvi, en el tema de la Ciència, Tecnologia i Escola és més difícil argumentar i aportar dades rellevants a favor de la postura tecnodeterminista ja que l’escola és un context social en el que conflueixen molts factors i a pesar d’anar-se imposant la tecnologia dia a dia en aquest àmbit i generar canvis en el procés d’ensenyament i aprenentatge, l’escola és un sistema que afavoreix la interacció social i en el qual hi ha molts elements que intervenen en el procés educatiu; per tant, cal tenir en compte tant el context (l’escola, les aules, etc) com les variables personals (alumnes, professors i altres professionals) i altres elements com els continguts, la metodologia didàctica, la formació i preparació dels professionals,etc. tot i així, no considero que s’arribi a cap consens de quina postura permet explicar més esdeveniments o si una té més pes que l’altra per explicar els canvis que s’han viscut; no considero que ni una postura ni l’altra, en la seva totalitat, permetin explicar l’evolució cultural però ambdues ens ajuden a explicar la transformació que ha viscut i continua experimentant la societat i de quina manera ens afecta com a éssers humans i com de necessari és adaptar-nos a la societat canviant.

Si analitzo les meves aportacions al debat m’adono que he realitzat un bon procés de reflexió i anàlisi, a pesar de no compartir plenament la postura que m’ha tocat defensar però, penso que he realitzat un bon treball aportant informació rellevant, recolzant el contingut amb dades extretes d’estudis i/o articles per corroborar les tesis plantejades, i donant peu a noves reflexions. Mentre que les intervencions realitzades en els fils de debat: TIC i currículum, rol professor-alumne i canvis, no m’han resultat difícils de defensar, haig de reconèixer que he hagut de fer un esforç per mantenir-me en la postura tecnodeterminista en el fil del debat: transmissió del coneixement/aprendre fent. A mesura que he anat participant en el debat, les meves intervencions han millorat notablement. En total s’han realitzat quatre intervencions i podria haver participat en cadascuna de les carpetes però finalment vaig optar per participar en els fils de debat de la carpeta de CTEscola que desperta el meu interès personal i professional tot i que he seguit d’aprop les aportacions dels meus companys en d’altres carpetes com el Tecnopart i la relació CTS. Si analitzem les intervencions a partir dels criteris de valoració exposats a la guia de debat, considero que les argumentacions mostren claredat en l’exposició de les idees; potser podria haver estat més concreta en el fil de debat TIC i currículum però considero que totes les intervencions són adequades i tractades des del punt de vista tecnodeterminista que se’m demanava. Darrere de cada intervenció hi ha un treball de reflexió, lectura, recerca i anàlisi d’altres documents complementaris dels continguts en relació amb el fil de debat en els que s’ha participat. Tanmateix, es dóna coherència amb les aportacions d’altres companys, ja sigui reforçant arguments d’altres companys del mateix bàndol o contrargumentant, i puntualment, s’han aportat reflexions i s’han plantejats interrogants pel bàndol oposat.

Ara veig com la ciència estudia els fenòmens socials i influeix en la tecnologia per a què aquesta desenvolupi i implementi noves eines i instruments de disseny, anàlisi i avaluació que millorin els processos per obtenir millors resultats, contribuint així al progrés social; per aquesta raó, la societat i la cultura condicionen però no determinen, l’avenç científic i tecnològic. L’estudi de la relació social entre ciència i tecnologia s’explica través de dues postures, el determinisme sociològic que emfatitza la importància del context sociocultural i es recolza en els mites com per exemple, la tecnologia com a element democratitzador, i el tecnològic, el qual afirma que els canvis tecnològics influencien directament en la  societat contribuint al progrés, desenvolupament i innovació com per exemple, es destaca la importància de la incorporació de la tecnologia en l’àmbit de la medicina, a mode d’exemple en el part.