És
important entendre que el creixement de les habilitats perceptuals i les formes
en què els éssers humans aprenen degut a que la percepció i l’aprenentatge, són
processos cognitius fonamentals, és central pel desenvolupament humà. Per això,
degut a les característiques que presenten els infants d’aquesta edat, es
promou l’aprenentatge significatiu mitjançant la presentació dels continguts en
forma d’imatges (representació visual) per acompanyar la informació teòrica i a
través d’un recurs tecnològic com el power point, es dóna lloc a una
progressiva renovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge que es van
estenent a tot el professorat, induint
així cap a una notable renovació de les metodologies docents i dels processos
d'ensenyament, incrementant la motivació dels estudiants, revitalitzant
l'autoestima professional dels professors i facilitant la consecució
d'aprenentatges més significatius, en concordança amb la societat actual.
M’agradaria ressaltar l’estudi de Rieber (1995) que tracta de la
“visualització com a estratègia cognitiva en la creativitat humana, en el
descobriment i resolució de problemes, i recull alguns exemples històrics de
descobriments científics basats en la visualització, això com exemples
quotidians que revelen la seva utilitat en la resolució de problemes”. El seu
estudi explica com les imatges visuals que tenen relació amb el missatge verbal
que es dóna, faciliten l’adquisició dels nous continguts. Per això, emprar el
programa power point basat en diapositives que representen la informació de
manera esquemàtica i senzilla i acompanyar-la d’altres imatges significatives,
ajudarà a l’alumne a comprendre el missatge oral amb les explicacions tot
facilitant l’aprenentatge dels continguts treballats i exposats.
Gràcies
a les aportacions de la psicologia
cognitiva i constructivista,
l’aprenentatge es percep com un canvi en l’estructura cognitiva. Ambdues
corrents han influenciat i són font de desenvolupament de la Tecnologia Educativa
(TE) per la significació que donen al subjecte com a processador actiu de la
informació. El camp d’aplicació de
la TE és el disseny, l’anàlisi, l’aplicació i l’avaluació de situacions
mediades d’aprenentatge. La incorporació de les TIC en la formació i
comunicació ha vingut marcada per la seva aparició en l’àmbit industrial i
comercial i amb el pas del temps, s’han anat incorporant també en l’educació.
Les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge adopten diverses funcions
com: transmetre informació, motivar i atraure l’atenció, estructurar la
realitat, facilitar el record de la informació, oferir feedback, substituït la
realitat, controlar el currículum oficial, simular la realitat, trencar les
variables espaciotemporals i facilitar la comunicació. Per tant, podem concebre
les TIC com a instruments que permeten analitzar i comprendre la realitat,
representar i expressar els nostres coneixements i possibiliten l’expansió de
les funcions i habilitats cognitives.
Solé i Coll (1994): Aprenem quan
som capaços d'elaborar una representació personal sobre l'objecte, la
realitat o el contingut que pretenem aprendre. Aquesta elaboració implica
aproximar-nos a l'objecte de manera activa, des de les experiències, els
interessos i els coneixements previs que posseïm, i d'aquí deriva el paper
actiu tant del professor com de l'alumne. Suposa construir un significat
personal i propi de la nova realitat, en un procés d'integració i no
d'acumulació. Aquesta aportació reforça el que s’entén per aprenentatge
significatiu, concepte introduït per D. Ausubel i s’emmarca dins la concepció constructivista
de l’ensenyament i aprenentatge. D’acord amb el plantejament d’Ausubel, els requisits per produir un
aprenentatge significatiu són:
- El
contingut d’aprenentatge ha de tenir significativitat lògica (coherència i
estructuració).
- El
contingut ha de tenir significativitat psicològica (possibilitat
d’encaixar en l’estructura mental de l’alumne).
- L’alumne
ha d’estar motivat per aprendre.
El constructivisme parteix dels següents supòsits segons Jonassen (1999):
§ El
coneixement es construeix.
§ La
realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment.
§ Així
doncs, hi ha múltiples perspectives del món.
§ El
coneixement es construeix partint de les interaccions amb el medi ambient.
§ Així
doncs, el coneixement es troba ancorat i indexar en contextos rellevants.
§ Per
consegüent, el coneixement no es pot transmetre.
§ La
construcció del coneixement s’estimula per necessitat o desig de saber.
§ El
significat es negocia de forma social.
§ El
significat i el pensament es distribueix entre la cultura i la comunitat en que
vivim i les eines que utilitzem.
§ No
tot el significat es crea de la mateixa manera.
Arran d’aquí, si s’accepten aquests supòsits, podem extreure
els principis d’un aprenentatge significatiu :
§ Actiu: l’alumne es compromet a
participar en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
§ Constructiu: l’alumne
adapta les noves idees al coneixement previ per donar-li sentit i
significativitat.
§ Col·laboratiu: els
estudiants treballen en comunitats d’aprenentatge i construcció del coneixement.
§ Intencional: l’alumne
pretén aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional.
§ Conversacional: aprendre
és un procés social tant a l’escola com fora d’ella.
§ Contextualitzat: les
activitats d’aprenentatge estan situades en tasques del món real a través d’un
entorn d’aprenentatge basat en algun cas o problema.
§ Reflexiu: els
estudiants expressen el que han après i reflexionen sobre els processos i
decisions implicats.
En el procés d’ensenyament i aprenentatge, cal
tenir en compte el que l’alumne és capaç de fer i aprendre i en quin
moment de desenvolupament es troba (com diria Piaget, en quin estadi
operacional es situa) per tant, en el context d’educació formal s’ha de tenir
en compte aquestes possibilitats en la selecció d’objectius i continguts així
com, en el disseny i planificació d’activitats. Segons les aportacions de Piaget, els alumnes es troben en l’estadi d’operacions concretes (6 -12 anys), és
a dir, tenen un pensament lògic sobre objectes concrets. Tanmateix, cal
tenir present els coneixements previs que ha construït l’alumne ja que
al iniciar un nou aprenentatge, ho fa a partir dels conceptes, representacions
i coneixements que ha adquirit a través de la seva experiència, i utilitzarà
com a instrument de lectura i representació, fet que condicionarà el resultat
del seu aprenentatge. La importància de considerar els coneixements previs es
té en compte en el disseny del mitjà; és a dir, de les NTIC; i és que la
tecnologia, si s’empra de manera productiva pot promoure un aprenentatge
significatiu entre els estudiants.
Les investigacions de la psicologia cognitiva es
basen en l'aprenentatge humà i es fonamenten i inspiren en l'obra de Piaget. Cada individu aprèn
interioritzant els estímuls captats però no els incorpora de forma passiva (com
defensen els conductistes) sinó que els adapta al seus esquemes i estructures
prèvies; és un procés d’incorporació de nous coneixements als ja
existents, però no com una còpia de la realitat, sinó més aviat com una
incorporació “pròpia” d’aquesta (acomodació). Aquest procés adaptatiu
d’interacció dialèctica entre el subjecte i el medi es defineix com a procés
d’equilibració. Els esquemes i estructures mentals als quals es fa
referència no són rígids sinó flexibles, i es van modificant per a adaptar-se a
una realitat que també canvia. Per això, en el disseny de la proposta
d’intervenció, primerament s’ha proposat establir un punt de partida que són
els coneixements dels quals disposen els alumnes a través de la tècnica de la
pluja d’idees per fer més amena, interactiva, participativa i dinàmica
l’activitat; i posteriorment, a través de la segona activitat, amb una redacció
breu en què els alumnes escrivien alguna situació personal que havien viscut en
relació a algun problema de salut, es tractava d’endinsar i familiaritzar-los
amb el tema partint de les seves experiències prèvies facilitant així, a una
major significativitat dels continguts. Tanmateix, aquest aprenentatge esdevé
funcional ja que els coneixements adquirits li permetran a l’alumne afrontar
problemes o situacions futures similars.
D’altra banda, cal diferenciar el que l’alumne és
capaç de fer sol i amb ajuda i per això, ens basem en la teoria de la Zona
de Desenvolupament Proper (ZDP) que comenta Vygotsky per
explicar-ho. Es tracta doncs de potenciar al màxim el desenvolupament de
l’alumne i per això, el mestre ha de guiar i ajudar al infant a progressar per
a què posteriorment, ell pugui aprendre sol. Aquesta proposta implica un procés
d’ajuda en l’activitat constructiva que realitza la persona a través de la interacció
i mediació social. Per tant, per a potenciar un aprenentatge significatiu és
necessari relacionar els nous continguts i conceptes que es presenten amb els
coneixements que té assimilats l’alumne. Arran d’aquí, considero que els
activitats plantejades afavoreixen positivament a l‘aprenentatge significatiu
ja que la combinació de les activitats dissenyades i la teoria conceptual
donada pel docent no demanen a l’alumne que realitzi una activitat memorística
o un aprenentatge repetitiu sinó que a partir de les seves experiències i
conceptes, l’alumne va ampliant els seus coneixements tot relacionant-los amb
els que ja ha integrat en els seus esquemes mentals que representen la realitat
que percep; i alhora, es potencia l’autonomia dels subjectes a través de la
seva participació en l’ús de les NTIC.
Tots aquests conceptes són idees bàsiques que
planteja la concepció constructivista
que pretén explicar el procés de construcció progressiva com a resultat de
l’activitat en relació al context.
Cal ressaltar també que, des de diferents disciplines
s’emfatitza el paper actiu de la persona en la construcció del coneixement i en
el seu desenvolupament. Els processos de desenvolupament personal es caracteritzen
per ser continus al llarg de la vida, longitudinals, interactius i
socioculturals però, el resultat del procés de desenvolupament global de la
persona és dinàmic. Des de la psicologia
dinàmica i la social es parla de construccionisme com la manera en què el
subjecte comprèn el món social on viu i actua en ell i sobre ell; per això, el
tema escollit és ideal per a treballar amb els alumnes ja que implica que els
subjectes investiguin en els problemes de salut que poden afectar a les
persones i quins són els hàbits saludables que afavoreixen al desenvolupament i
creixement personal així com, de quina manera pot combatre i/o evitar possibles
malalties.
El jove adolescent es troba en un moment en què busca
la identitat, és a dir, l’autoconeixement i l’autorepresentació que conformen
el jo, per aquest motiu l’acompanyament a l’alumne és fonamental.
S’ocupa de la construcció de l’autoconcepte i l’autoestima, de la identitat
sexual i del gènere, de la definició d’un sistema de valors personals i dels
interessos professionals. Durant aquest procés de creixement, es produeixen
experiències amb figures significatives com la família i els amics
principalment, però l’escola n’és l’escenari més representatiu. Per aquest
motiu, s’ha decidit treballar en l’àmbit de l’educació formal.
Estudis vinculats a l’esmentada concepció
(Onrubia, 1992), han identificat dos tipus de mecanismes d’influència educativa a partir de l’anàlisi de la
interactivitat (Coll et al., 1992): la construcció de sistemes de
significats compartits i el traspàs progressiu del control i responsabilitat
del docent vers l’aprenent. El concepte d’ajuda ajustada i els dos tipus de
mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al seu entendre una
característica rellevant per explicar la influència educativa entre l’adult i
el infant de manera que, l’adult assumeix més grau de control en l’activitat
conjunta mentre que l’alumne participa activament en el procés. En aquest
procés de construcció doncs, es dóna interacció entre el docent, l’alumne i les
activitats d’aprenentatge/continguts que podem identificar com a elements
bàsics que conformen el Triangle interactiu citat per aquesta concepció.
El constructivisme educatiu és un marc explicatiu
del procés d'ensenyament-aprenentatge que es centra en la construcció de
significats i atribució de sentit a allò que s'aprèn. L’objectiu és fer que els
alumnes duguin a terme aquest procés de construcció a partir de la seva
experiència personal i dels coneixements, sentiments i actituds amb els quals
s'apropen als continguts i a les activitats escolars; i a través de la quarta
activitat amb la creació del power point, es facilita la transmissió
d’informació i l’organització i estructuració dels conceptes en suport d’una
argumentació en consonància amb els coneixements apresos. Així doncs, el ingredient
principal d'aquesta concepció psicopedagògica és l'aprenentatge significatiu on
el que es pretén és crear un vincle entre el que cal aprendre i el que ja se
sap. Des d’aquesta perspectiva, les TIC es poden emprar per a diferents
finalitats; és a dir, com a instrument de suport en la construcció de
coneixement, com a vehicle per accedir a la informació, com a context que
facilita l’aprenentatge a través d’activitats i com a medi d’interacció social.
Des del punt de vista psicològic, cal considerar que
l’estructura cognitiva de l’alumne pot entendre’s com un conjunt d’esquemes de
coneixement que permeten representar i organitzar la informació de manera que
quan el individu aprèn una nova informació, l’emmagatzema en la memòria
modificant els esquemes existents i els nous esquemes adquireixen un nou sentit
i significat, ampliant-se i establint noves relacions i entre els conceptes i
produint-se així, un canvi conceptual en el model mental. Segons la teoria del processament de la
informació, els fenòmens cognitius s’expliquen en termes de representacions
(llenguatge, imatges mentals, etc.) i processos mentals (operacions que
s’apliquen a les representacions com la percepció, el record, l’emmagatzematge,
...). Així doncs, l’evolució de la persona és un procés d’optimització de
l’activitat cognitiva en forma de canvis evolutius que es centren en quatre
aspectes: capacitats bàsiques (la quantitat d’informació que es pot processar i
la velocitat de processament augmenta amb l’edat), estratègies (procediments
mentals que utilitzem per millorar el nostre rendiment en certes tasques
cognitives), metacognició (coneixement que tenim sobre el funcionament de la
nostra ment i la nostra activitat cognitiva i com podem controlar-la) i bases
de coneixement (quantitat d’informació acumulada). D’acord amb les aportacions
de la psicologia cognitiva, el cervell representa la informació del món
exterior a través de representacions i transformacions (computacions); les
estructures del coneixement que es van elaborant són construccions del medi
social en el que s’actua i s’emmagatzema en una representació cognoscitiva
constituïda per preconceptes, entenent per preconcepte la primera forma de
pensament conceptual que supera els esquemes sensoriomotrius. De manera que
l’aprenentatge ens permet representar el món i a nosaltres mateixos, cada
vegada de manera més ajustada i completa, de manera que podem dir que
l’aprenentatge és el motor del nostre desenvolupament, el qual promou
l’aprenentatge. Els cognitivistes com Ausubel destaquen la flexibilitat i plasticitat de la ment. Entre les teories del desenvolupament cognitiu,
cal ressaltar la teoria cognitiva de Piaget
que considera els esquemes com a
accions externes o mentals que presenten irregularitats i una mateixa
organització interna cada vegada que es manifesten i les accions com el instrument
bàsic de coneixement. Fortuny (1999)
defineix els esquemes d’acció com un continu d’accions coordinades, que
esdevenen formes de representació mental. Requereix doncs, representar la
informació en forma d’esquema mental que serveix per comprendre i raonar sobre
els fenòmens que s’observen i afavoreix al canvi conceptual que és el resultat
de la instrucció o descobriment de l’alumne.
En definitiva, els
éssers humans representem la realitat i relacionem els nous conceptes amb els
que ja coneixem per i així aconseguir una idea més completa del que ens envolta
i utilitzar les NTIC per a representar, organitzar i estructurar la informació
ajuda a comprendre les relacions que s’estableixen entre els conceptes i ens
permet reforçar els vincles entre aquests i preparar-nos per noves experiències.