Característiques dels aprenents

La intervenció educativa proposada es dirigeix als alumnes de segon de primària del centre escolar. Es tracta d’un grup de 21 alumnes que comprenen les edats de 10 a 11 anys, en el que conviuen alumnes d’origen català i d’altres cultures, concretament dos alumnes de cultura àrab i un llatinoamericà. Els alumnes tenen més experiència escolar i vital fet que facilitarà l’adquisició d’aprenentatges més complexos.

En aquesta edat s’inicia l’adolescència i comencen a aparèixer canvis físics i fisiològics ja que entren a la pubertat i això els influenciarà en la seva maduració personal i de relació amb els altres. L’adolescència es valora com l’etapa més problemàtica ja que demanda canvis i es caracteritza per un creixement accelerat en poc temps. Mentre la infància està marcada per la dependència, a l’adolescència s’han d’assentar les bases del que serà la persona adulta.

A continuació es fa un recull dels aspectes més destacables d’aquesta etapa a nivell psicomotor, cognitiu, social afectiu i sexual.

Desenvolupament psicomotor:

• Augmenta el seu desenvolupament físic, resistència, velocitat, potència muscular, flexibilitat, etc. la qual els fa adquirir, sovint, un caràcter competitiu. 

·   Realitzen activitats casa vegada més sistemàtiques i perfectes.

Desenvolupament cognitiu:
• Necessiten suport i guia per les operacions ja que fins al final de l’etapa no entren en el pensament formal.

• Es desenvolupen plenament les estratègies intel·lectuals que corresponen a l’estadi de les operacions concretes proposat per Piaget.

·  Cada vegada són més capaços de fer operacions més complexes.

·  Es troben en l’etapa del pensament logicoconcret: anticipació de criteris, conscienciació de la conservació de les qualitat del pes i el volum dels cosses i de la multiplicació de classes.

·  Flexibilitat de pensament permet captar des de diversos punts de vista una mateixa situació.

·  Adopten actituds més obertes.

·  Incrementa la seva capacitat de simbolització., el desenvolupament del llenguatge i del raonament logicomatemàtic.

·  Tenen major comprensió de la realitat.

·  Bona capacitat d’atenció i concentració.

·  Comencen a produir interferències de tipus psicoafectiu (conductes per a cridar l’atenció, actituds d’oposició, desordre del material, etc.).

·  Augmenta la seva autonomia personal que els ajuda a planificar i executar l’activitat. 

·  Són més conscients dels seus raonaments i limitacions.

·  Falta establir però, més constància i la responsabilitat.

Desenvolupament afectiu i social:

·  S’inicien els primers conflictes amb l’autoritat, fruit de la necessitat d’autoafirmació.

·  Els pares i professors van perdent el seu paper de figures significatives però els necessiten per a aconseguir seguretat personal.

·  Necessitat de trobar el seu espai i rol en el grup social.

·  Emprenen iniciatives.

·  Adopten actituds pseudoadultes, en molts casos per imitació. 

Maduració afectiva i sexual:

• L’evolució del seu cos i dels seus sentiments constitueix un dels aspectes que són a la base dels conflictes.

·  Els canvis corporals i el desvetllament de la sexualitat els provocaran uns sentiments contradictoris respecte del seu aspecte físic i de les seves sensacions.

·  Experimenten satisfacció i vergonya envers el seu propi cos, els pensaments es barregen amb sentiments de desig i de temor en el comportament conviuen actituds exhibicionistes (preocupació pel desenvolupament físic i per l’estètica, interès per mostrar conductes estereotipades del propi sexe…) amb un rigorós zel de la seva intimitat.