Avaluació tecnològica del disseny

Les noves tecnologies ja formen part del procés d’ensenyament i aprenentatge. El recurs tecnològic emprat, el power point, és adient per a començar a treballar amb infants de 10 i 11 anys. A aquesta edat, els alumnes tenen força contacte amb les noves tecnologies però no coneixen totes les seves aplicacions en el món educatiu; si bé les utilitzen per a cercar informació i comunicar-se a través dels blogs, xarxes socials, mòbils, ... vaig pensar que iniciar-los en altres recursos era una bona estratègia per a captivar el seu interès i atenció vers els conceptes que pretenia treballar, els problemes de salut i els hàbits saludables.

Segons la CLIC del centre, els alumnes d’aquesta edat havien treballat alguna vegada amb el power point però no el dominaven així que, vaig considerar que era un bon moment per a potenciar aquest recurs NTIC en l’àmbit educatiu, com a suport visual de les presentacions orals que havien de fer en l’última activitat d’aprenentatge.

El Power Point és un programa d’ordinador dissenyat per a fer presentacions i s’utilitza en altres àrees a més de l’educació, con en el cas dels negocis. Es caracteritza per presentar un text de manera esquemàtica facilitant així la comprensió dels continguts; és un instrument senzill, fàcil d’utilitzar, útil per a acompanyar presentacions orals i a més, s’hi poden incloure imatges, com han fet alguns alumnes. El fet d’acompanyar les seves explicacions amb un suport visual on queden palesos els trets més importants del treball, indica que els alumnes han après a seleccionar i estructurar la informació i és que a través d’aquest recurs, es facilita la transmissió d’informació en forma d’esquema, resumint les idees i conceptes més importants. A més, resulta ser molt atraient pels alumnes.

D’altra banda, considero que es podria millora l’activitat de fer el power point si s’hagués explicat als alumnes que aquest recurs és un suport visual pels oients i només una guia per l’emissor, ja que alguns estudiants es conformaven en llegir les transparències elaborades sense relacionar els continguts teòrics amb les pròpies  experiències o amb articles o notícies relacionats amb els temes del treball. Dos persones en canvi, van relacionar la situació personal que havien viscut amb els hàbits saludables obtenint així una bona valoració de tots els companys. A més, les seves argumentacions, tot i que eren poc elaborades, eren coherents amb el discurs teòric i els exemples que posaven de manifest. Els seus exemples personals foren: infecció d’orina amb 6 anys d’una de les alumnes i colesterol de l’àvia d’una de les altres. Tot i que alguns alumnes abusaven de la lectura del material elaborat i deixaven poc espai a l’argumentació i justificació i la docent havia de realitzar alguna pregunta per saber d’on havien obtingut la informació, perquè havien escollit treballar aquell tipus de problema de salut o perquè consideraven aquells aspectes anotats en la diapositiva com a hàbits saludables, considero que el recurs emprat ha estat adient per a representar els nous coneixements tot relacionant les seves experiències prèvies amb els nous continguts d’aprenentatge i a través de la presentació oral, s’apreciava el canvi conceptual dels alumnes, els quals justificaven els seus raonaments i aprenentatges.

Al dissenyar aquesta proposta d’intervenció, parlem d’introduir unes activitats d’aprenentatge en el context de l’educació formal i això comporta alhora, tenir en compte el concepte de competències bàsiques (CB); per això, m’agradaria esmentar breument que algunes de les claus per entendre què ens aporta la idea d’aprenentatge per al desenvolupament de competències són: la transversalitat de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal de l’alumnat que permet prendre consciència del propi procés d’aprenentatge; i considero que a través de les diverses activitats plantejades, s’assoleix aquest aspecte. Així doncs, les activitats dissenyades permeten treballar els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) plantejats i assolir les competències bàsiques que s’han presentat. Cal destacar que no ha resultat gens difícil introduir les activitats en l’horari escolar dels alumnes ja que s’ha fet ús de les hores d’educació física per a treballar. El fet de plantejar activitats lligades a les experiències dels alumnes facilita l’adquisició de nous continguts d’aprenentatge ja que els alumnes relacionen els nous conceptes amb els coneixements que ja tenien. També destacar que el poder compartir amb tot el grup les experiències viscudes a través de l’activitat 2, es pretén potenciar la cohesió grupal i sensibilitzar-nos entorn les diverses malalties i/o problemes que poden afectar la nostra salut; i arran d’aquí, potenciar el interès dels alumnes per conèixer quines són les conductes saludables. I per a fer-ho, es decideix emprar les NTIC ja que és una bona manera de motivar a l’alumnat i alhora, promoure l’autonomia personal a través de l’ús del power point.

És evident doncs que a partir d’activitats de construcció, si el subjecte participa activament en el seu aprenentatge, els coneixements que adquireix i treballa adopten major significació i rellevància si es relacionen amb aspectes de la vida quotidiana donant una funcionalitat a aquest nou aprenentatge; per exemple, en el cas treballat els alumnes havien de realitzar tasques com identificar, cercar, valorar i justificar les respostes per tal de resoldre la situació plantejada (quines són les conductes saludables i perquè són necessàries) i alhora justificar-ho i raonar-ho per tal d’avaluar el canvi conceptual que havien sofert en relació als coneixements previs i ajudar-los a fer-los conscients d’aquest canvi amb l’explicació i presentació oral del treball. Realment ha estat una intervenció adient per a facilitar l’aprenentatge significatiu a través de les NTIC aplicades a l’educació i adequada tenint en compte les característiques dels aprenents i el plantejament del problema inicial.

D’altra banda, considero que he sabut utilitzar els recursos (ordinador i projector com a tecnologia i aula com a espai propi del grup –classe) disponibles de l’escola i la metodologia escollida (treball individual, per parelles i de tot el grup) que potencia que l’alumne sigui partícip i actiu en el procés d’ensenyament i aprenentatge treballant a partir d’un problema real i alhora, promovent l’aprenentatge cooperatiu com a estratègia d’aprenentatge entre els companys fomentant alhora la cohesió del grup. A més, m'he adonat que no sempre s'afavoreix a l'aprenentatge significatiu en currículum escolar ja que sovint, es tendeix a la memorització de conceptes i poc a l'aprenentatge significatiu quan realment, no resulta tan complex pel docent elaborar una proposta significativa i funcional per l'alumne i per a ell, resulta molt més interessant i eficaç ja que pot aplicar els coneixements en situacions de la vida quotidiana de manera que el mateix subjecte li atorgarà major significació als continguts i mostrarà més interès per aprendre i participar.