Arran del debat i de la lectura d'articles i del material de l'assignatura NTICEDU, s'ha realitzat aquest mapa conceptual que reuneix els conceptes clau i les seves relacions.
Les NTIC agrupen els elements i tècniques utilitzades en el tractament i transmissió de la informació com per exemple, internet o telecomunicacions entre altres i a través d’elles, la tecnologia (camp de coneixement científic que s’aplica a l’acció i resolució de problemes) influencia en la societat. Per tant, la introducció de les NTIC a la societat ha significat un canvi important ja que aquestes ofereixen noves possibilitats d’aprenentatge com per exemple, aprendre de manera interactiva i a distància gràcies a la rapidesa i facilitat a l’accés a la informació proporcionant noves eines de comunicació i entorns més flexibles; representen un recurs molt útil en l’àmbit educatiu ja que potencien la construcció del coneixement mitjançant activitats com el modelatge, la resolució de problemes o l’argumentació, individualització i flexibilitat en l’ensenyament i formació permanent i continuada, però també promouen canvis en altres sectors (econòmic, empresarial, cultural, organitzatiu, etc.). El ressò que han tingut i tenen les NTIC aplicades a l’educació han donat pas a una nova disciplina pedagògica, la Tecnologia Educativa. Aquesta s’encarrega d’estudiar la incorporació d’eines tecnològiques en l’educació i un exemple d’això serien les pissarres digitals per tal de millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta nova concepció de l’educació implica un canvi de rols; es reconeix l’alumne com el subjecte actiu de l’aprenentatge, es tracta que aprengui fent, essent el mestre el guia i orientador del procés d’aprenentatge que ha de participar en l’elaboració del programa i facilitar l’activitat intel·lectual i natural d’aquest que realitza activitats per descobrir el coneixement. Així doncs, la TE contribueix a aquesta nova visió de l’educació fent-se un lloc en l’àmbit educatiu amb la incorporació de les noves tecnologies a l’aula, començant amb la introducció de l’ordinador i els sistemes audiovisuals i posteriorment, l’ús de pissarres i llibres digitals o aules virtuals, apostant per l’autonomia de l’aprenentatge; ara es requereix versatilitat, flexibilitat, innovació i creativitat i les NTIC permeten un ensenyament i aprenentatge molt més diversificat, individualitzat i compatibles amb el treball en equip, en xarxa i en línia. Així doncs, l’impacte de les NTIC en l’àmbit educatiu destaca per proporcionar noves eines de comunicació, nous entorns flexibles per a l’aprenentatge i l’activitat laboral, potenciant la construcció de coneixement i promovent una formació continua i permanent posant a l’abast de tothom la velocitat a l’accés de la informació.
La TE es defineix gràcies a la contribució de dos enfocaments: la tecnologia de l’educació, la qual es refereix a la manera sistemàtica de dissenyar, portar a la pràctica i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge emprant una combinació de recursos humans i tècnics per aconseguir un ensenyament eficaç, i la tecnologia en educació, entesa com als mitjans, sorgits de la revolució tecnoindustrial que poden utilitzar-se amb finalitats instruccionals. Arran d’aquí, s’entén que el camp d’acció de la TE és el procés d’anàlisi, disseny i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge i per tant, s’aplica a aspectes de planificació curricular, organització escolar, didàctica i orientació educativa. Però la TE està fonamentada per diverses disciplines com: teoria de la comunicació, la sociologia de l’educació, la filosofia i antropologia de l’educació, l’estudi social de la ciència i tecnologia i la psicologia i els seus corrents teòrics. Cada un d’aquests camps teòrics realitza aportacions interessants que ajuden a definir la tecnologia educativa com per exemple, la psicologia cognitiva i constructivista ens condueix a concebre l’aprenentatge com un canvi en l’estructura cognitiva tenint en compte els coneixements previs per a plantejar qualsevol activitat de formació i és que l’ensenyament és el procés d’ajuda de l’activitat constructiva que realitzen els individus a través de la interacció i mediació social. Dins d’aquest corrent cal destacar les aportacions de Vygotsky amb el concepte de Zona de desenvolupament pròxim referint-se al marge d’eficàcia de l’acció educativa i a l’aprenentatge significatiu en la construcció de coneixement. Tanmateix, es pot destacar la contribució de la teoria de la comunicació amb la influència dels mitjans audiovisuals i de comunicació en massa que ressalten la necessitat que els docents i professionals de l’educació disposin de bones eines i tècniques per desenvolupar l’activitat professional i així millorar els processos i productes; es tracta de millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció. En definitiva, totes aquestes orientacions teòriques han influenciat i contribuït en la concepció i aplicació de la tecnologia educativa.
Així doncs, a través de la lectura de l’assignatura NTICEDU, l’article de Domènech i Tirado i el debat virtual realitzat al fòrum de l'assignatura, m’adono que he realitzat un procés de reflexió i raonament entorn les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) aplicades a l’educació i la relació que s’estableix entre ciència, tecnologia, societat i educació i he adquirit nous coneixements que em permeten entendre i relacionar els nous conceptes amb els anteriors construint un nou model mental que puc exterioritzar en el mapa conceptual que es presenta a dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada