Presentació del projecte final

   La finalitat d'una intervenció psicopedagògica és la prevenció i millora dels processos de desenvolupament i aprenentatge (d'acord amb els plantejaments de C. Coll i C. Giné) sense obviar el caràcter interactiu dels elements que intervenen en el context en el qual es situa la pràctica.

    Aquest treball es basa en l’anàlisi de necessitats en el context de l’educació formal; a partir d’un problema significatiu pels alumnes, s’ha dissenyat un pla d’acció senzill i instructiu que a través de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) com a font d’aprenentatge, s’afavoreix a l’aprenentatge significatiu.

   El projecte dissenyat ha pogut ésser aplicat a un context real, una institució escolar de Catalunya. A continuació es presenta el problema identificat:

    A partir d’una trobada informal amb una docent d’educació física i que alhora, és CLIC, amb la qual tinc contacte, s’obtenen diverses aportacions que fan visible una necessitat urgent sobre la qual es pretén incidir a través de la intervenció educativa plantejada i fer possible una millora de la situació actual.

   El problema recau en una alumne que veu i així ho expressa, la necessitat de realitzar exercici físic. Aquesta noia pateix asma i quan es tracta de fer alguna activitat d’esport s’hi nega rotundament. El metge ja ha parlat amb ella de la importància de mantenir hàbits saludables i alguns companys de classe també ja que quan es realitzen equips de treball per a realitzar per exemple un partit de bàsquet o relleus en natació, els companys li demanen una mica de voluntat però ella desconnecta de tot. La professora també ha parlat amb els pares del comportament de l’alumne en aquest matèria però sembla que no vol escoltar. Arran d’aquí, jo li proposo a la docent treballar conjuntament i ella accepta.

     Per tal de reformular la demanda en un objectiu per treballar, es requereix la col·laboració dels participants (els alumnes), delimitar el rol de l’assessor psicopedagògic juntament amb la docent, definir i concretar el problema, els continguts a treballar i delimitar els components de la pràctica educativa. Si bé la idea inicial de la docent era treballar individualment amb l’alumne, jo li comento que resulta més interessant fer-ho amb tota la classe per tal de sensibilitzar al grup i alhora, augmentar els seus coneixements entorn al tema de treball. La proposta resulta interessant però alhora complexa ja que s’ha d’integrar en el currículum escolar i resten pocs dies per finalitzar el curs 2011-2012. Així doncs, el problema del qual es parteix es concreta en una de les aules de cicle inicial, on hi ha un alumne que presenta problemes de salut, concretament problemes respiratoris (asma). Arran d’aquí, dins l’àrea d’educació física es treballa amb els alumnes la importància de l’activitat física i la influència sobre la salut ja que els ajudarà a un millor desenvolupament i creixement i tanmateix, pot tenir efectes positius en les malalties com diabetis, obesitat, problemes de la columna vertebral, ...

Tipologia segons la classificació de Jonassen (1997):

Segons Jonassen, podríem identificar el problema que se’ns planteja dins la tipologia de problema que usa regles ja que es troba en un procés d’ensenyament aprenentatge i parteix dels coneixements previs de l’alumne. A més, el procés està totalment pautat i guiat i per tant podem dir que és un procés procedimental restringit per normes conegudes. Però realment, el problema identificat i el disseny per a resoldre’l, consisteix en un problema de presa de decisions ja que les activitats plantejades parteixen dels coneixements previs de l’alumne i alhora, requereixen comparar els avantatges i inconvenients de les solucions alternatives; i de fet, això ens interessa ja que es pretén observar com l’alumne justifica aquestes decisions i la importància que atorga als elements treballats.

Tanmateix, en el problema identificat hi poden intervenir diversos factors que poden ser més complexes però en canvi, el nombre de solucions possibles són més limitades (és a dir, ens podem trobar amb respostes més completes o menys segons la quantitat de factors que l’alumne hagi tingut en compte però, totes les solucions van encaminades en la mateixa direcció).

Segons Jonassen, a més d’identificar el tipus de problema amb el qual es treballa, cal concretar tres elements per a facilitar el disseny de les activitats i afavorir a l’aprenentatge significatiu.

• Estructuració

Es tracta d’un problema força estructurat ja que es dóna en el context de l‘educació formal, a una aula d’una escola, i requereix un nombre limitat de regles que s’organitzen en una disposició previsible; encara que la docent dóna unes pautes de treball i instruccions de presentació del resultat de l’aprenentatge en forma de power point, afavoreix a la creativitat de l’alumne en l’elecció del problema de salut i permet que decideixi quina informació cal posar.

• Complexitat

És evident que hi ha diverses variables que actuen en el problema com per exemple, a més de l’exercici físic, l’alimentació però es tracta d’un problema de baixa complexitat ja que implica un conjunt restringit de factors que hi poden intervenir.

• Especificitat de camp

Es tracta d’un problema situat en un context determinat i és específic dins l’àrea d’educació física. A més, és aplicable a la vida real de manera que és més fàcil d’identificar i treballar per a l’alumne així com, de donar-li sentit i significativitat i per tant, s’afavoreix millor al desenvolupament d’un raonament i habilitats cognitives per a resoldre el problema.